DIÀLEG I PORTES OBERTES

EDITORIAL "LA DIGNITAT DE CATALUNYA" 26/11/2009: UNIÓ SUBSCRIU L'EDITORIAL PUBLICAT PELS 12 DIARIS. Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: "Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent". Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l'Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L'expectació és alta. L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra , confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps), està recusat després d'una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo), ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el "cor de la democràcia". Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de soscaire o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal -un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a si mateix-no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència. La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut , amb la consegüent emanació de "símbols nacionals" (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d'acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència. No ens confonguem, el dilema real és avenç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o bloqueig d'aquesta. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un veritable tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat-nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga. Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea , una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l'espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga. Som en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans -que no és si no la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu-, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d'una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable.

 

RESUM GAM  18 D’ABRIL 2009: EL PLA BOLONYA ÉS BO PERÒ EL GOVERN ESPANYOL N’ESTÀ FENT UN NYAP. Aquest podria ser el resum de la intervenció de la Sra. Lourdes Ventolà, professora universitària, Doctorada en Geologia, membre del comitè de Govern d’Unió, que va tenir lloc a la passada reunió del GAM al local de la Delegació de Terrassa. En resum, el Pla Bolonya que pretén assentar les bases d’una homologació dels estudis universitaris, tant en calendari com en continguts, a nivell europeu, i que remet a objectius aprovats el 1999, en la reunió celebrada a aquella ciutat italiana, el Govern Espanyol ho impulsa tard i amb criteris que volen assemblar-se més als Règim universitaris sud-americans que no pas als europeus. Les propostes espanyoles s’estan fent amb consultes minoritàries a persones, quan interessaria que es fessin als sectors implicats. Per altra banda, un cop més, es desaprofita l’ocasió per estabilitzar el món de l’educació, tan sacsejat els darrers 20 anys, per lleis amb més pes ideològic que de continguts professionals. Això no obstant, els moviments de protesta al nostre país estan manipulats per unes minories formades per estudiants, la majoria dels quals no són d’entre els que assisteixen habitualment a les aules, als quals s’hi sumen els grups anti-sistema, que hi van només per fer soroll. La reflexió que va sortir de l’exposició i del debat és que el personal docent implicat ha de fer l’esforç que se’ls demana per arribar a ordenar i cloure l’aplicació del Pla Bolonya a les nostres universitats, però que cal actuar sense esperes als nivells inferiors de l’ensenyament per aconseguir que els joves arribin a les universitats, més preparats i habituats a l’esforç i al treball. Per això cal que, havent aconseguit ja el reconeixement laboral de la figura del mestre, treballem tots a aconseguir mestres que estimant la seva professió, es dediquin a despertar les vocacions dels infants. Un alumne que ja des de petit ha descobert el que li agrada i el que vol fer, s’acostuma a treballar i a posar l’esforç de bon grat, més fàcilment que aquell que assisteix a l’escola sense més objectiu del que qui-dia-passa-any-empeny. I les vocacions dels infants que pugen no les capten ni desperten els simples “treballadors de l’ensenyament”, sinó els pedagogs i mestres que senten i viuen la professió.

 

LES VÍDUES CONTINUARAN PATINT La Sra. Mª Elvira Climent, responsable del Col·lectiu pels Drets de les Dones-Vídues de Catalunya, ens fa arribar el seu temor més que fundat que PP i PSOE s’oblidin del contingut de la proposta de Llei que per unanimitat dels 330 vots es va aprovar al Congrés de Diputats, i que de moment, no s’activa. Sobretot després de saber que el Govern de Madrid posa com a condició que la proposta sigui revisada al Pacte de Toledo, i que, després de l’ultima reunió de la comissió parlamentària del pacte el passat 18 de novembre, ni tan sols s’esmentés aquesta proposta. Mentrestant, les dones grans vídues, subsisteixen amb unes pensions mínimes que amb prou feines les permeten de viure i que, per tant, són les que més necessiten que s’aprovi que les pensions arribin al 70% de la pensió marital. Hi ha molt de camí per córrer en molts d’altres fronts i reivindicacions que afecten a aquests col·lectius, però de moment el que volen aconseguir i més de mig camí ja està fet, és el del 70% de la pensió marital ara!

 

PORTES OBERTES Mensualment UNIÓ convoca els seus militants i simpatitzants a una trobada per debatre sobre algun tema d’actualitat o invita alguna persona significativa perquè vingui a explicar-nos les seves idees i objectius. D’aquestes trobades en diem GAM (Grup d’Acció Municipal) i les celebrem, generalment, els primers dissabtes de mes, de 10 a 12 del matí. Els militants i simpatitzants poden invitar amics i coneguts a assistir-hi. Són trobades obertes a tota persona que s’hi interessi. Durant aquest any polític vàrem tenir d’invitats: La Sra. Maria Elvira Climent que ens va parlar de l’Associació de vídues i del seu objectiu d’aconseguir que cobrin fins al 70% de la pensió marital reguladora. També hem acollit el Sr. Domènec Jofresa, ex-alcalde de la ciutat, llicenciat en dret, i que ens va parlar de la dignitat de la funció política. Al passat GAM vàrem invitar el Sr. Antonio Cazorla, president de l’Associació de veïns dels grups Montserrat, que a més de la seva trajectòria personal, ens va parlar de l’acció de mediació social que fan al barri. També aquest dia vam acollir 6 persones de nacionalitat majoritàriament colombiana, als que vàrem invitar a treballar conjuntament des de l’entorn del pensament social-crsitià. Pel dissabte dia 7 de març tenim invitat el Cap de Llista de CIU a l’Ajuntament de Terrassa, Sr. Josep Rull perquè ens expliqui resumidament la conferència que va pronunciar al local del Diari de Terrassa, de la que en fem esment al següent apartat.

 

CIU DE TERRASSA A L’AJUNTAMENT CONVERGENCIA I UNIÓ de Terrassa ara ja no és només l’oposició, ni que sigui “la més significativa” A partir de la Conferència que el nostre Cap del Grup Municipal, Josep Rull, va exposar a la Sala Fòrum del Diari de Terrassa, CONVERGÈNCIA I UNIÓ de Terrassa ara és l’ALTERNATIVA al Govern de la Ciutat. El contingut de la Conferència és important i la podreu consultar a www.ciuterrassa.cat . Però l’objectiu de l’acte no tenia per finalitat només l’exposició d’unes idees. Anava més enllà. Era, va ser, la postulació de JOSEP RULL com a alternativa a l’actual alcalde, Sr. Navarro. Des d’Unió ens felicitem per aquest pas que el nostre Cap de la formació municipal ha donat, i confiem de cara a les properes municipals que el debat serà de prou nivell com per disputar el govern de la ciutat als socialistes, que portaran ja 32 anys dirigint-lo. GRUP MUNICIPAL DE CIU a les eleccions municipals del 2007

 

JUDICIALITZACIÓ DEL SISTEMA HABITUAL DE CONTRACTACIÓ DE L’AJUNTAMENT Encara que no tingui relació de causa-efecte, l’enquistament d’un grup polític en el Govern d’una entitat, pot derivar a corrupteles i a problemes encara més greus. Com més poder tingui l’entitat, més fàcil és que es pugui donar aquesta deriva. El cas de la Ex-Regidora socialista de l’Ajuntament, Sra. Anna Sala que ara s’està veient als Jutjats pot ser que sigui només la punta de l’iceberg d’un seguit d’adjudicacions, que el fiscal ha portat al Jutjat i es decideixi si se la processa o no. Si el repartiment de les contractacions és important que sigui el més objectiu possible, a fi de distribuir-ne els beneficis entre les empreses i ciutadans que s’ofereixen, molt més important és encara en situació de crisi, com l’actual. L’alternativa en un Ajuntament no es dóna perquè en canviï l’alcalde. És convenient, i fins i tot, saludable que canviï tot l’equip que la governa a fi de donar entrada al poder altres sectors perquè no sempre siguin els mateixos. Especialment quan hi són des de fa tants anys que els pot fer creure que l’Ajuntament és casa seva.

 

SORTIDA DE PRIMAVERA 2009 Cada any la família UDC de Terrassa fem una sortida a un municipi que tingui algun interès per visitar algunes de les realitzacions de les que en puguem aprendre. I de passada, fer una sortida col·lectiva per passar-ho bé, amb la família, amics i companys. Aquest any la sortida es farà el proper dia 7 de juny, a GUISSONA per visitar la Cooperativa. Per exigències de l’empresa, el grup no podrà ser superior de 30 places, ja que es fa en dissabte i només poden atendre un sol col·lectiu. N’anirem donant detalls. Sortida de Primavera del 2008, visita a les mines de Cercs i al seu Ajuntament