No es pot perdre més temps.
Cal preguntar-nos: per què hem pogut passar de ser la octava meravella del món a formar part del furgó de cua de la Unió Europea? Patim una greu crisi econòmica en la que Catalunya lidera la pujada de l’atur a tot l’Estat, la destrucció de llocs de treball de pymes, l’índex de morositat, la de més deutors concursals. Segons un informe recent de les caixes d’estalvis Funcas, Catalunya és, juntament amb Aragó, la comunitat autònoma on més ha caigut la economia en el 2009. Concretament el 4,7% del PIB català.
El problema més important no és la crisi en si mateixa, sinó la incapacitat del Govern de reaccionar. És a dir, no tenir diagnòstic ni teràpia i haver reconegut la crisi amb massa temps de retard. Ja fa 2 anys que Duran i Lleida en la campanya electoral a les Corts espanyoles i durant l’anterior legislatura, l’any 2004, ja advertia del que estava passant: fragilitat del creixement espanyol, basat en la construcció i la demanda interior, i en la necessitat de substituir-lo per un model sustentat en la economia productiva amb un alt valor afegit i l’enfortiment de la competitivitat que acabés amb el dèficit comercial. No obstant, els governs socialistes ho varen negar i ens van titllar d’alarmistes als que ho dèiem. Malauradament, crec que els nostres actuals governants opten més per la tàctica política que altra cosa, quan haurien d’estar treballant en la necessitat de donar una resposta col•lectiva a la crisi amb vocació d’un gran pacte d’Estat a Catalunya i a Madrid, enlloc de prendre mesures de manera sectorial i fragmentada sense un pla global potent i coordinat.
De fet en aquesta legislatura, CiU ha presentat al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya un total de 138 propostes econòmiques, de les quals 122 s’han debatut. De les que s’han discutit a Catalunya, el tripartit només n’ha volgut aprovar 8, xifra que representa el 12% del total.
Fa pocs dies varem assistir al debat sobre crisi econòmica al Parlament de Catalunya. El balanç va ser decebedor. El nostre grup parlamentari va proposar 5 àmbits d’actuació per fer front a la crisi: moderació fiscal, facilitació de crèdits a les empreses, lluita contra la morositat, austeritat de l’administració i reformes estructurals profundes que la nostra economia ha d’abordar; fixant una estratègia catalana al Congrés dels Diputats per, entre d’altres mesures, aturar la pujada de l’IVA prevista pel juliol d’enguany. Una pujada de l’IVA que frenarà el consum i allargarà encara més la recessió.
Cal dir que fins ara el Govern tripartit no ens ha ofert cap voluntat d’acord en aquests temes proposats. Tan sols, ens ha convidat a una Cimera de l’Acord Estratègic, de la que ens van excloure unilateralment l’any 2004. Concretament el 30 de Setembre de 2004, varem defensar una proposta de resolució en el debat de política general al Parlament català en que demanàvem participar en l’Acord Estratègic que ara ens proposen i que va ser rebutjada pel tripartit (PSC, ERC, ICV-EUiA). En tot cas, passat el debat on se’ns va dir que no a les nostres propostes, la primera oportunitat que ha tingut el tripartit per tirar endavant una proposta conjunta amb CiU també l’han rebutjat. Es tractava d’una proposició no de Llei per reduir la morositat de l’Administració catalana, atès que el retard dels pagaments és la primera causa de desaparició de petites i mitjanes empreses del nostre país i, per tant, per extensió, és també una de les principals causes d’atur.
Malgrat aquest inici poc encoratjador, continuem mostrant la nostra màxima predisposició per a arribar a acords. I d’aquesta manera, poder aplicar mesures concretes i efectives per fer front a la crisi al més aviat possible. El nostre país i els nostres ciutadans ho necessitem amb urgència.
Anna Miranda Torres
Diputada al Parlament de Catalunya per CiU i
Secretària d’organització d’Unió a Lleida
