L'ESPOLI DEL RIU TER
12/02/2008
Article d'opinió del diputat d'Unió al Parlament, Xavier Dilmé, publicat avui al Diari de Girona. |
DILMÉ: “EL TER NO ÉS UN RIU DE SEGONA I EL SEU TERRITORI, TAMPOC”
21/12/2007
Si alguna cosa agrada en aquest país és distorsionar debats. S’executen malament les obres del tren d’alta velocitat per les presses inaugurals i acabem parlant del dèficit històric de la inversió en rodalies; es detenen un grapat de presumptes professionals de la medicina per trinxar nadons de set o vuit mesos en una picadora i llençar-los a les clavegueres i acabem parlant del dret de les dones a l’avortament lliure els primers mesos de gestació; ens intenten eixugar l’aigua del Ter amb un nou transvasament cap al Maresme i acabem parlant de les bondats de les dessaladores.
|
QUIN ÉS EL LÍMIT?
05/10/2007
Article d'opinió del diputat gironí d'Unió Xavier Dilmé sobre el tema del mocador islàmic, publicat avui al Diari de Girona.
|
SEGURETAT VOL DIR CONFIANÇA
07/08/2007
Article de la diputada d'Unió al Parlament de Catalunya, Elena Ribera, publicat al diari El Punt.
|
DILMÉ: “NO PODEM TENIR GAIRE ESPERANCES EN UNA LLEI D’HABITATGE CATALANA REDACTADA PELS DEFENSORS DELS OKUPES”
16/02/2007
L’habitatge és avui un problema de primer ordre i un maldecap per a moltes famílies. No és cap secret. És feina de l’administració donar-hi resposta en forma de solucions. La promoció d’habitatge social és una d’elles, però no l’única. El tripartit, dins la política de llançar globus sonda que el caracteritza, ha posat sobre la taula la possibilitat d’expropiacions forçoses o del pagament de taxes. Precisament, un dels temes pendents en habitatge és el del lloguer.
|
ELENA RIBERA: LEGÍTIM NO ÉS SINÒNIM DE DESITJABLE
25/11/2006
Que legítim no és sinònim de desitjable està claríssim. Que aquest pacte de govern legítim no és o era desitjable per a la majoria de catalans, que va votar Convergència i Unió, també. I fins i tot es pot dir que aquest pacte de govern no sabrem mai si era desitjable pels que no van votar CiU.
|
LA IZQUIERDA ABERTZALE CATALANA
17/11/2006
Article d’opinió d'IÑAKI ANASAGASTI, dirigent del PNB i avui senador per Biscaia, publicat en el seu bloc personal i que per l’interès del contingut reproduïm textualment. No us perdeu la seva lectura.
|
DILMÉ “EL 2003, LA INVERSIÓ A BARCELONA SUPOSAVA EL 48,5% DEL TOTAL I LA DE GIRONA L’11,46%; AVUI AMB EL TRIPARTIT ELLS ESTAN AL 67,3% I NOSALTRES AL 9,8%”
27/10/2006
L’equilibri territorial és un dels principis que per mi hauria de ser decisiu a l’hora de valorar el projecte polític dels partits catalans. Estem parlant, de fet, de quina és la voluntat d’aquests partits a l’hora de treballar per aconseguir que tots els territoris del país puguin desenvolupar-se i que tots els catalans, independentment del lloc on visquin, a Barcelona, al Pirineu o a l’Empordà, puguin disposar d’uns serveis el més iguals possible i d’uns nivells de qualitat de vida el més similars possible.
|
DILMÉ: “L’EQUIDISTÀNCIA D’ERC ÉS UNA GRAN PRESA DE PÈL IGUAL QUE EN EL 2003; SI PODEN FARAN MONTILLA PRESIDENT”
20/10/2006
Sembla que les principals novetats d’aquests primers dies de campanya no es troben en el que es diu sinó més aviat en el que no es diu. Per exemple, Esquerra no diu què farà amb els seus vots si Mas guanya Montilla amb claretat. Estic convençut que, si poden, els republicans faran el mateix que en el 2003: votar el candidat socialista. Un altre president derrotat, dèbil políticament, a qui intentar cargolar. Que el país se’n resenteixi, que el país necessiti un govern i un lideratge dins aquest govern forts, no els importa res. L’equidistància és avui, igual que el 2003, una gran presa de pèl, un ham llançat perquè piquin els il.lusos.
|
DILMÉ: “SI ALGÚ TENIA DUBTES SOBRE EL FRACÀS DEL MODEL DE SEGURETAT DEL TRIPARTIT, LA SUSPENSIÓ DE LA CIMERA DE BCN LI HAURÀ ESVAIT”
13/10/2006
Els intents d’agresió als representants del Partit Popular fa un parell de dies a Martorell mereixen el nostre rebuig. La gent és lliure de manifestar-se i cridar el que vulgui, però quan es passa a les mans es perd tota la raó que es pogués tenir. Uns i altres, perquè també s’ha vist que algun del PP va aprofitar per repartir i es veu que les garrotades es valoren diferent en funció de qui les reparteix i no pot ser. No pot ser que Piqué disculpi el seu secretari d’organització perquè en aquest tema no hi ha grissos; és blanc o negre. O es troba bé el que va passar o malament.
|
DILMÉ: "MARAGALL I NADAL HAN DEMOSTRAT AMB EL SEU SECTARISME DURANT L'ACTE DELS 25 ANYS DE LA FMC QUE NO ESTAN A L'ALÇADA DEL CÀRREC QUE OCUPEN"
06/10/2006
Abans d’ahir, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) va commemorar els seus primers 25 anys d’existència amb un acte a Girona. L’entitat municipalista va convidar tots els regidors dels ajuntaments adherits, evidentment, de tots els colors polítics. El que no podíem esperar els alcaldes i regidors de Convergència i Unió que vam assistir-hi de bona fe és que seríem poc menys que insultats per personatges que no saben estar a l’alçada dels càrrecs que desenvolupen. Parlo de Pasqual Maragall i de Joaquim Nadal. Els socialistes fa mesos que estan com embogits davant les eleccions del dia 1.
|
DILMÉ: “L’AUTOGOVERN DE CATALUNYA NO ES POT CONSTRUIR A BASE DRETS DE VETO SINÓ EXERCINT EL LEGÍTIM PODER POLÍTIC”
15/09/2006
No deixa de ser curiós el sentit d’autogovern que té el PSC. Ahir ho vam tornar a comprovar quan els diputats socialistes van votar a Madrid conjuntament amb el PP per evitar que la Generalitat pogués gestionar l’aeroport del Prat. La veritat és que ja no en ve d’una. Ara, no deixa de ser un paper ben galdós després d’una setmana en que s’havia esbombat que PSC i PSOE negociaven sobre el tema. Una “negociació” entre cometes, entre moltes cometes, que havia donat com a fruit un consorci, igualet, igualet, al que ja s’havia rebutjat en la negociació de l’Estatut, és a dir, un ens on la Generalitat no era l’administració majoritària. Quedava una vegada més demostrada la inexistència d’una veu pròpia del PSC a Madrid i la subordinació total, absoluta, del PSC al PSOE.
|
DILMÉ: “ESPEREM QUE AQUEST TRIENNI NEGRE QUE HA PATIT CATALUNYA BEN AVIAT NOMÉS SIGUI UN TRIST RECORD”
08/09/2006
Avui el Diari Oficial de la Generalitat publica el decret de convocatòria d’eleccions al Parlament. O sigui, que si tot va com ha d’anar, a principis de desembre Catalunya tindrà un nou president. Acabarà així aquest període de desgovern i, sobretot, d’interinatge. Des que Esquerra va ser foragitada per mèrits propis de l’executi català, el país ha hagut de patir una provisionalitat institucional mai vista. Després del fracàs clar, contundent, sense pal•liatius del tripartit, hem viscut uns mesos de bipartit que ha empitjorat encara més no només la imatge del nostre autogovern, sinó la gestió política del país en sentit ampli. Maragall i el PSC ens han regalat uns innecessaris i inacabables mesos d’un govern sense prou suport parlamentari que s’ha dedicat a aprovar lleis que mai veuran la llum i a l’autobombo més descarat.
|
|
|
|
|
