CONTRAPUNT

 

LA FAMILIA I L’ESGLÈSIA

 

Ja hi som¡¡ Manifestacions i contramanifestacions, posant-se a la boca el mot família.

Els primers l’han convocat per la defensa de la família tradicional com a valor immutable , base de la societat i que no es pot canviar sense remoure els seus mateixos fonaments i en conseqüència es manifesten contra la regulació i assimilació al matrimoni heterosexual, de les parelles gais i lesbianes que ha fet el Govern socialista.

Són els del Foro Español de la Familia (FEF) , el Partit Popular (PP) i una part de l’Episcopat Espanyol ( cal observar que no és una convocatòria de la Conferència Episcopal Espanyola , que només és d’alguns jerarques , això si “ pesos forts” i que alguns observadors qualificats amb matèries eclesiàstiques, ho han vist com un “ cop de bàcul “ de l’antic president de la CEE “ Rouco “ contra el nou “ Blàzquez “)

Gais i lesbianes amb la seva contramonifestació aprofitant elDia de l’Orgull Gai, es manifestancontra els postulats dels primers, tot reclamant que la família abans que tot es amor i cerca de la felicitat de cada persona. Uns apunten als principis, els altres a la realitat vital.

Òbviamentque cada un te una part de raó i que la família és la base de la societat, però també es real que la família és per el desenvolupament i felicitat de les persones que la formen, o sigui la definició que de la família en fa el Concili Vaticà II, ....”Comunitat de vida i amor “ que difereix de la que sorgia de “ Trento “ on només veia la unió d’una parella amb la única finalitat de procreació.

Al marge de la conveniència i oportunitat d’assimilar conceptualment i jurídicament la unió de fet de les parelles gais i lesbianes al matrimoni heterosexual que seria objecte d’un altre article, al que aquí vull posar en evidència és les diferents sensibilitats de l’Església front al matrimoni i que quan una d’aquestes surtal carrer ,tal com ho fan ara alguns bisbes , ens trobem que ressorgeixendos projectes d’Església que deriven de les visions que en el seu dia varen tenir el cardenal Gomà ( beneint la creuada de Franco ) i el cardenal Vidal i Barraquer ( discrepant i mantenint-se al marge, fet que el va portar a morir a l’exili ).

Sobre aquestes dues visions en Ramon Comas ha escrit un llibre lúcid : Goma / Vidal i Barraquer , dues visions antagòniques de l’Església de 1939.

La visió d’una Església a l’estil Gomà és la que surt al carrer, en canvi la visió Vidal i Barraquer, tolerant que conviu i respecta el pluralisme i que no vol imposar la seva visió , és la que fructifica en la realitat de vida cristiana de molts catalans.

En aquest sentit es paradigmàtic el Manifest que va publicar CRISTIANISME SEGLE XXI , al final del seuCongrés celebrat a Barcelona el 18 d’octubre de 2003 :

FAMILIA : DRET I ESPERIT , PROBLEMA I ESPERANÇA

“Reunits a Barcelona, cristians i cristianes convocats per l’Associació Cristianisme al Segle XXI, observant els canvis profunds que s’han produït en els darrers anys en el terreny de la família, i amb la voluntat de continuar trobant en l’evangeli la paraula que ens guia i il·lumina en totes les situacions de la nostra vida, manifestem que :

La paraula de Jesús no pretenia jutjar, sinó acollir. La paraula de Jesús no venia a treure la llibertat, sinó a donar-la. El Magisteri de l’Església no ha de basar-se , doncs, en una paraula que jutgi, discrimini i condemni, perquè no era aquesta la paraula de Jesús.

Quan fa referència a la família, no es pot imposar un model únic, que es presenta com ideal i perfecte, ni tenir la preocupació per normativitzar els detalls de la vida en comú. Seria millor esforçar-se a dialogar, entendre i acompanyar a tothom, especialment aquells que, per les causes que siguin, no responen al model únic que fins ara s’ha volgut presentar com a “ RELIGIOSAMENT CORRECTE “ .” La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen “ (Lc 8, 21 )

La realitat humana és molt més complexa i no admet simplificacions. D’un model tradicional basat fonamentalment en el patriarcat i la reproducció, s’està pastant a un model relacional, que privilegia la qualitat de les relacions internes en el si de la unitat familiar. Es per això que voldríem com a Església la nostra mirada no fos inquisidora, sinó acollidora ; que les nostre mans no assenyalessin amb el dit, sinó que encoratgessin ; que els nostres peus no servissin per trepitjar, sinó per caminar al costat “ Els publicans i les prostitutes us passaran al davant “(Mt. 21, 31 )

Jesús no té en compte els escrúpols moralitzadors de qui es creu en el camí dels justos, sinó que opta pels pobres, pels petits, pels marginals, pels exclosos, pels qui no tenen amor.

Perquè només l’amor defineix la família. Un amor en comunió que es fa lliurament, do, gest, compromís, paraula, llibertat, felicitat .

“On hi ha caritat i amor, allí hi ha Déu “

Un bon text per a reflexionar-hi en temps de ....”mudança”

Pere Reixach
Militant d’Unió Democràtica de Catalunya a Blanes