L'Europa d'Òmnium Cultural
18/02/2005

L'exeurodiputada d'Unió Democràtica, Concepció Ferrer, destaca en un article d'opinió al diari Avui, que "el Tractat pel qual s'institueix una Constitució europea permet fer el pas endavant cap a aquesta Europa que necessitem; i no qualsevol pas, sinó un gran pas gràcies al qual avançar de manera significativa en la direcció que reclama el moment de la història que vivim"

Reconec i admiro la feina i la trajectòria d'Òmnium Cultural que sempre s'ha destacat pel seu realisme, per la seva mesura i pel seu coneixement dels problemes del català i de Catalunya. Darrerament, però, m'ha sorprès la seva actitud bel·ligerant contra el Tractat constitucional, donat el caràcter transversal de l'entitat i el pluralisme dels seus socis. Per això considero necessari fer algunes precisions i clarificar alguns conceptes de la campanya que ha iniciat, ja que indueixen a error.
Òmnium Cultural sap molt bé que el problema de Catalunya no és Europa, sinó Espanya. És l'Estat qui no ens reconeix la nostra identitat nacional ni accepta la nostra llengua com a llengua de ple dret. Com volem, llavors, exigir que el Tractat constitucional reconegui el català quan, a més, aquesta és una qüestió que no correspon al Tractat sinó a un reglament? I com Òmnium pot dir que el text no és democràtic perquè en 12 dels 25 Estats membres no hi haurà referèndum quan tan democràtic és el referèndum com la ratificació per part del Parlament, elegit per sufragi universal i directe, a la qual hauran de procedir els 12 països en qüestió? Tampoc no pot dir que el Consell Europeu segueix sent l'òrgan decisori de la Unió quan la codecisió entre el Parlament Europeu i el Consell esdevé el procediment legislatiu ordinari. Ni pot obviar que, per obtenir la majoria qualificada, a més de reunir el 65% de la població es requereix el 55% dels membres del Consell que inclogui almenys 15 Estats.
No pot dir que el Tractat no és més que un pacte que consagra l'Europa dels Estats quan els Estats veuen reduir el seu pes de manera considerable en benefici de la Comissió i del Parlament Europeu. Recordem, si no, tot l'àmbit de justícia interior que passa a ser competència comunitària i les noves competències en matèria de política exterior i de seguretat i defensa, o el fet que el Parlament, que representa els ciutadans europeus, passi a adoptar el 95% de les lleis europees enfront de l'actual 75%. Ni tan sols es pot afirmar, com assegura Òmnium Cultural, que el Tractat no deixa marge per encaixar Catalunya, perquè se segueix considerant la possibilitat de la seva participació en el consell de ministres i perquè el principi de subsidiarietat reconeix, per primera vegada, l'àmbit competencial de les regions, i també perquè garanteix el respecte a la diversitat cultural i lingüística, fonamental perquè Catalunya pugui veure respectats els signes de la seva identitat nacional. Però el que més sorprèn és que digui que el Tractat no suposa un avenç en la garantia dels drets quan la incorporació de la Carta dels Drets Fonamentals suposa que tots els actes jurídics de la Unió han d'aplicar i respectar els drets que recull aquesta Carta, i que es podrà recórrer davant el Tribunal de Justícia de Luxemburg si són vulnerats.
Valorar el Tractat pel qual s'institueix una Constitució per a Europa requereix abans que res recordar que ha estat gràcies als grans ideals dels inspiradors del projecte europeu i a la seva voluntat de compromís que Europa ha pogut viure el període de pau més llarg de la seva història i gaudir d'uns nivells de benestar econòmic i social que no tenen parangó. Per això, tot i que per a alguns el Tractat no arriba prou lluny en el camí de la unitat europea ni satisfà plenament els nostres somnis nacionals, cal reconèixer que s'han aconseguit avenços suficients i prou significatius per permetre progressar de manera considerable en el camí de la integració europea, avenços que no haurien estat possibles si cada Estat s'hagués tancat en la defensa dels seus arguments, si no hagués primat la voluntat de compromís i la visió de futur que es requereix per saber deixar de banda allò que separa i orientar l'actuació en el sentit del bé comú, és a dir el bé de tots, també el de Catalunya.
Avui Catalunya necessita una Europa forta capaç d'actuar amb el pes que li donen els 450 milions de ciutadans que representa. Perquè els problemes d'abast global que planteja el fenomen de la globalització demanen respostes també globals que només la Unió Europea està en condicions de formular. La necessitem també per donar resposta al clam generalitzat en favor de la pau que es va sentir a Catalunya i arreu d'Europa i per garantir un ordre multilateral respectuós de la legalitat internacional que impedeixi que el llenguatge de les armes s'imposi al de les negociacions. Per fer realitat aquesta Europa necessitem, però, unes institucions que funcionin de manera àgil i eficaç i necessitem, també, consolidar i donar fonament jurídic a l'Europa dels valors, els que ens van llegar els pares fundadors. La vivència d'aquests valors és imprescindible per poder sortir del cercle egocèntric del nostre individualisme, de la nostra seguretat i del nostre benestar, i per promoure la solidaritat i el desenvolupament dels pobles, factors indispensables per construir un món en pau.
Doncs bé, el Tractat pel qual s'institueix una Constitució europea permet fer el pas endavant cap a aquesta Europa que necessitem; i no qualsevol pas, sinó un gran pas gràcies al qual avançar de manera significativa en la direcció que reclama el moment de la història que vivim. Si amb el nostre vot positiu fem possible que la Constitució entri en vigor, haurem contribuït des de Catalunya que la UE, fidel als ideals sobre els quals es fonamenta la construcció europea, pugui esdevenir una comunitat de valors ferment de pau, de benestar i de justícia i de llibertat al món.