UN NOU CURS POLÍTIC

 

En aquests diesi desprès d’aquest període “vacacional” els polítics, i ho dic així perquè es molt relatiu, fem que la activitat política sembli que no s’aturi mai, a vegades per declaracions fora de context, a vegades per problemes puntuals dels partits, la qüestió es que la política no s’aturi, ningú vol perdre ni un moment de protagonisme davant del poble, ni perdre l’opció d’adelantar-se al contrari, o tant sols criticar les seves accions.

El cert es que les relacions entre persones ja de per si, son complicades, es difícil entendre’ns entre nosaltres, i cada vegada mes sembla que el que falta es voluntat per aconseguir-ho. Imagineu doncs als polítics en el seu dia a dia, fen el que en podríem dir una política personalista que choca entre nosaltres.

La política en si mateixa en el Diccionari de la Llengua Català la defineix com: “Conjunt de teories sobre el govern de la societat i d’activitats pràctiques relacionades amb la gestió d’afers públics” o “Manera d’actuar, de conduir un afer” o “Habilitat en el tracte amb les persones” o fins i tot “Acció pública exercida sobre l’economia per assolir, servint-se de determinats mitjans, uns objectius que poden ésser de molt diversa mena”.

D’aquí podríem deduir que fer política, en fem tots en el dia a dia, i d’aquí les nostres diferencies, per tant, tampoc i ha tanta diferencia entre polítics i la gent del carrer, tot plegat tots estem fent política, ens agradi o no.

Tinc un amic que compara la política amb la selva ( i no em refereixo ni molt menys a la comarca), i em parla sovint de jerarquies establertes, i les compara. Tinc un altre amic que diu literalment que no creu en la política perquè sovint els polítics voten el que no creuen, o que per justificar les seves accions explicant mitges veritats. Tinc un altre amic que va mes lluny no creu en el sistema i fa servir arguments semblants als anteriors però ell afegeix que es anàrquic, perquè segons ell, tot es una gran mentida acceptada per la societat.

Desprès de veure aquest ventall de posicions a mi m’agradaria entendre aquest nou curs polític d’una manera positiva, on tindrem a més, temes molt importants per tractar d’una manera optimista, penso que s’acosta un moment en el que haurem d’ajuntar tots els nostres esforços per tirar endavant temes tant importants com la “Reforma de l’Estatut”, que crec que forma part d’un acte de responsabilitat de totes les forces polítiques. Definir la nostra postura davant la “Constitució Europea”... i altres temes importants per el futur del nostre país.

Jo particularment soc un amant del cinema de Woody Allen, en la seva pel·lícula “Manhattan”, en el diàleg final, Tracey una de les protagonistes li diu a Ike: “Mira, seis meses no es tanto tiempo. No todos se corrompen. Mira, has de tener un poco de fe en las personas”.

Doncs, aquesta fe ara que afrontem un curs tant important com el que ens espera no l’hem de perdre, i no perdre tampoc la linea del horitzó, abans que el sol es posi sota els núvols.

 

Àlex Ros i Vidal

President d’Unió Democràtica de Catalunya de Blanes