EL CONTROL DEL TRIPARTIT

TRIBUNA

La coalició que governa Catalunya no és fruit d'un acord sinó la submissió dels més dèbils al més fort sustentada per un programa pactat però que, operativament, funciona com una màquina controlada per Presidència

No és una qüestió de dates sinó de concepte. La insistència a remarcar que l'actual govern de Catalunya és un tripartit sembla que vulgui accentuar que la coalició de govern sigui fruit d'un acord quan, com sempre, és la submissió dels més dèbils al més fort sustentada per un programa pactat però que, operativament, funciona com una màquina controlada per Presidència.
És balder atacar ERC si no és per remarcar que ha posat el seu ideari maximalista en mans d'un anar fent que té com a objectiu principal l'harmonia amb el govern espanyol i aconseguir, des d'aquest clima, el que bonament pugui sense posar-se gaires pedres al fetge. El govern de Catalunya, doncs, és controlat pel PSC sense cap dubte. El dimitit atribuïa aquest control en bona part a Ernest Maragall, amb molta experiència també a l'Ajuntament barceloní. Es diu, però, que a l'ombra hi ha també l'antic secretari d'aquesta alcaldia, Garcia Bragado, expert a substituir elements dels altres partits de la coalició per peons més dòcils. Com a oposició política no hauríem mai de confondre els papers i saber a qui s'ha d'adreçar la nostra missió de control, exercida quan calgui a través de la crítica. I els que vulguin discutir aquesta evidència que pensin en la ciutat de Barcelona. També és un tripartit instal·lat de fa anys i ningú té dubtes de qui manava abans, el Maragall alcalde, ni de qui mana ara, l'alcalde Clos. I poca cosa han pogut fer els dos altres partits de la coalició per contrarestar aquesta Barcelona cara i inaccessible que fa pensar en si hauria estat gaire diferent si l'hagués bastit la dreta més conservadora, i amb una política cultural de festa major, tèbiament identitària.
L'actualitat fa que haguem de parlar també del panorama postelectoral després de les europees. El fet que en vots i lògicament en percentatge s'hagi col·locat per primera vegada el PP davant de CiU a Catalunya, encara que ha de constar que no ha estat així a Girona, no ens ha de descoratjar sinó
que hem de considerar la desmobilització que produeix no votar les nostres sigles de sempre si no les d'una coalició peninsular i el fet que s'hagi optat per la renovació amb uns candidats, Ignasi Guardans i Daniel Ortiz, molt menys coneguts que Borrell, Obiols i Vidal Quadras. Esperem que la figura de Mayor Oreja no hagi comptat significativament, si no, seria molt preocupant. Caldrà que aquesta saba nova treballi bé i de valent per merèixer en una nova ocasió un vot més de reconeixement que no d'aposta

Pere Maluquer
President Intercomarcal de Girona