Unió-Girona

Ja fa uns dies, es van acabar les darreres eleccions, de moment, d´aquesta marató que han suposat primer les municipals, desprès el Parlament de Catalunya i ara, les Corts Generals. Tan sols queden les del Parlament Europeu.
A Unió Democràtica de Catalunya fa temps que no se´n parla, però tenim pendents de resolució uns expedients (recordem-ho), de gent del partit, per denunciar irregularitats en les formes davant unes eleccions al Parlament. Dóna la casualitat que la candidatura alternativa a l´oficialista (perquè en el moment que s´accepten les dues, totes dues són oficials), arran d´una assemblea plena d´irregularitats vàrem presentar les nostres queixes i van esdevenir per alguns de nosaltres precisament els expedients dels quals parlo. A partir d´aquí es va crear un moviment que defensava una altra manera de fer dins del si d´Unió aquí a Girona.
Ara no entraré en detalls sobre el procés, qui més qui menys el coneix, però el que sí va quedar clar, i que a més va reconèixer el mateix president del Comitè de Govern, és que la Intercomarcal de Girona no funcionava.
També m´agradaria recordar per què és així, que la darrera assemblea va anar com una bassa d´oli, dels errors semblava que se n´aprenia, però no del tot.
Han passat les eleccions i el desgavell s´ha fet evident, sobretot a Girona. Ara sembla que des del Comitè de Govern ja s´han començat a buscar solucions a com començar a reestructurar la Intercomarcal, i la veritat no entenc que les mateixes persones responsables de la desfeta a Girona siguin les que han de reestructurar el partit, i més quan representa que acaben de perdre la confiança del seu cap.
Em permeto donar un consell. Abans de reestructurar la Intercomarcal, amb més mateix del mateix, intentem accedir als comitès locals un per un, copsem les necessitats, les opinions, fem el mateix amb les comarques perquè hi ha comarcals que tampoc funcionen. Busquem el consens, si ens estimem Unió segur que ho aconseguirem i després anem a treballar per a la Intercomarcal, sinó tot plegat no haurà servit per res, posar pedaços no ha funcionat mai, comencem des de la base i treballem per trobar un equip jove, sí sobretot jove, amb il·lusió amb l´experiència d´alguns membres dels anomenats històrics i que poden aportar molt, perquè el futur que ens espera no serà gens fàcil, i estarà plegat d´entrebancs i de reptes molt importants, (no oblidem que estem a l´oposició),com per exemple el tema de la Federació de Convergència i Unió, hem de saber il·lusionar la nostra gent. Crec no equivocar-me si dic que la major part de la militància està en contra d´una fusió dels dos partits, però no ens enganyem la Federació és l´instrument que ens acosta, i això no vol dir que no hàgim de mantenir un pacte sòlid amb Convergència, és clar que sí, en alguns municipis les relacions no crec pas que s´hagin enfortit per la Federació, sinó tot al contrari, per la voluntat de les persones a entendre´s i per les ganes de seguir treballant en un projecte conjunt, en benefici del territori i sobretot de les persones que el conformen.
No oblidem mai, les bases del partit, a vegades sembla que només fem falta per mobilitzar gent i recursos quan hi ha unes eleccions, i com deia una coneguda cançó, «companys, no és això companys».

 

Àlex Ros i Vidal
President d’ Unió Democràtica de Catalunya a Blanes