POLÍTICA I HUMOR (No publicat)

Comencen les eleccions, i comença de nou, la cursa per guanyar unes eleccions, eleccions que cada vegada es presenten mes ajustades, veien però com estar anant tot, trobo prous motius, perquè a nivell quotidià, es puguin fer molts acudits, sobre tots els partits polítics i els seus candidats, i a les persones que els representem, acudits que per un altre costat, són molts d’ells de domini públic i que com cada vegada que hi ha eleccions sovintegen a la premsa, la ràdio i televisió. Unió aquí a les comarques gironines, no es una excepció.
Els catalans/es, sempre hem demostrat tenir un molt bon sentit del humor, fins i tot per saber riurens de nosaltres mateixos, sempre ha sigut una d’aquelles coses que fan que el nostre humor, a l’altre costat dels països catalans ens faci incomprensibles pels demés, per això molt sovint sens compara amb l’humor angles, un tipus d’humor que es molt proper al nostre.
Amb això vull dir una cosa que penso que és molt important, el saber afrontar amb serenitat tant les crítiques, com les opinions i les discrepàncies, ens haurien d’ajudar a veure les coses amb una perspectiva de futur, amplia i neta, per sobre dels interessos i de rancúnies.
Per exemple, si una persona determinada deixa anar, una descripció caricaturista, d’una persona i a més aquesta persona resulta ser una persona pública, com un polític, sempre que s’hagi fet amb gràcia i bones formes, mai haurem vist que aquest se l’hagi amonestat pel fet de fer-ho, fins i tot, hi han polítics que els hi agraden aquestes opcions, fins i tot, fins a l’abús. (Evidentment no posaré exemples, degut al meu càrrec, i per que desprès no se’m digui que sóc partidista).
Amb això vull dir el perquè em sembla realment provocadores una sèrie de postures. Algú de vosaltres, avui dia s’imagina als temps que estem, que per descriure una situació rocambolesca un dia al vespre, en una assemblea, es permetés fer servir una expressió tan sud-americana com “República Bananera”, per caricaturitzar aquell moment, avui es pogués veure amonestat, o jo personalment, perquè donc la meva opinió i dic el que en penso de certes situacions, que se’n anat produint aquí a Girona.
La llibertat d’expressió passa per aquí, per poder opinar lliurament, i si això, en algun moment resulta que es digna d’amonestació, es que en el sistema hi ha alguna cosa que no funciona, això si, tinguem present que el respecte a les persones no l’hem de perdre mai, i si en algun moment fos donat, ningú mai es culpable fins que es demostri el contrari.
Escolteu bé aquestes paraules, ni el primer de tots ni el darrer, de tots aquests articles d’opinió ens faran perdre les eleccions al Parlament del proper dia 16 de novembre, sinó les actituds irreconciliables i personalistes. Perquè això farà que les distàncies entre els que hauran de ser escollits i el poble cada vegada es faci més gran, i ho dic perquè ho crec així, de la mateixa manera, que si les eleccions com tots volem i sembla que pot ser així es guanyen, han de servir precisament perquè posem tots el nostre gra de sorra, per recuperar, aquell partit amb més de 70 anys d’història, i que sempre a tingut grans ideòlegs i que els segueix tinguent, per no caure en l’error de tenir a l’horitzó només un augment de quota de poder i prou. Tindrem reptes molt importants, i sobre tot amb els nostres socis, i ens farà falta, una bona dosis de seny i voluntat per poder sortir dels esculls que se’ns aniran presentant, per poder trobar el lloc que ens pertoca a cada moment, per això Unió Democràtica de Catalunya, no pot perdre mai la seva identitat.

Ālex Ros i Vidal
President d’ Uniķ Democrātica de Catalunya a Blanes