LA FORÇA D'UNIÓ

La força d’Unió no es altre que la d’aquella gent que ens ha precedit, i que varen ser capaços de crear un estil, una manera d’actuar en política, fruit que malgrat tot el podem anar veient a mesura que anem creixent com a partit polític, ha de ser el nostre repte.
Junt amb Carrasco i Formiguera, i molts altres que van començar aquest camí hi havia el Sr. Miquel Coll i Alentorn, en aquells moments era membre del Comitè de Govern d’Unió, i no n’era el president, perque aleshores no existia aquest carrec, atès que es volia que fos una direcció col•legiada, tot i que hi havia un secretari, amb un carácter mes organitzatiu que no pas un altra cosa.
Ell defensava l’idea com a estil d’Unió de fer política com a gran respecte per tots els homes i considerava que Unió no havia volgut tenir mai enemics amb prou feines adversaris, ell sempre deia: “son germans nostres en Catalunya, germans nostres en Humanitat”.
Un altre cosa que deia el Sr.Miquel Coll i Alentorn, era “que un home d’Unió Democràtica no pot, quan hi ha dos valors en contradicció, agafar-ne un en contra de l’altre.”
El 1976, va ser confirmat com a president del consell nacional d’UDC, carrec que ja ocupava des del 1963. Per aquells temps ell ja es va oposar a l’integració dins Convergència Democràtica de Catalunya, que acabava de neixer com a partit, també però el 1978, va signà amb Jordi Pujol, l’aliança d’Unió Democràtica de Catalunya amb Convergència Democràtica de Catalunya, cosa representava una aliança, l’altre opció era la desparició d’ Unió, com a partit.
L’interès per la formació humana i humanística, un amor apassionat a Catalunya i la seva historia, procurant coneixer la terra catalana pam a pam, la seva llengua i la seva cultura, una amplia coneixença de la ciència política, en especial de la doctrina democratacristiana, amb plena consciència dels drets i deures individuals i col•lectius, i amb un estil de fer política que vol agermanar ciutadans, siguin o no adversaris polítics, procurant el diàleg respectuós i sincer entre ells, en lloc d’enfrontar-los inútilment.
Jo diria que fins aqui es reflecteix, una manera de procedir que a llarg de l’historia d’Unió Democràtica de Catalunya, sempre ha sigut una constant, tant dins del partit, com en la seva projecció exterior i en la seva manera de fer política.
Actualment el President del Parlament de Catalunya, el M.H. Sr. Joan Rigol i Roig del que precisament m’agradaria destacar un text, extret d’una publicació: “Humanisme, societat i nació” editat per l’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (INEHCA), i que segueix amb la linia del que historicament sempre ha sigut Unió Democràtica de Catalunya, i que ja apuntava en el seu moment el Sr. Miquel Coll i Alentorn, i que diu:
“ Us he dit que insistiria en sentit històric, no només per generar el coneixement del que va passar, sinó perquè la gent d’Unió Democràtica som un esglaó d’una història molt digna, que comença l’any 1931 i que intentem continuar al llarg del nostre temps. Consegüentment, Unió Democràtica no té amo. D’un partit que té una ideologia, el seu ideòleg pot ser-ne el cap. Si un partit té una gran estratègia, el gran estrateg pot ser-ne l’amo. Unió Democràtica no té amo, té els valors de la seva història i les ganes de la seva gent d’anar seguint en aquesta trajectòria. Us dic això perqué els elements del nostre partit són convencionals, no són místics ni instrumentals, no tenen finalitat instrumental. Hem de tenir coratge perquè la gent que ens va precedir no parlava gaire d’Unió, parlava dels problemes reals de Catalunya, i en la mesura que s’hi integrava anava fent camí d’Unió. No ens passés el contrari que, parlant molt d’Unió, oblidéssim la raó per la qual ha estat fundada: estar al servei de la convivència democràtica de Catalunya. “
I penso que aquest es el camí que ens hem de marcar, hem de captar, hem de viure, pero sobretot transmetre, aquest missatge, Unió Democràtica, no ha de caure en personalismes desmesurats, i ha de mantenir la seva estructura democràtica, que tant ens ha diferenciat durant aquests mes de 70 anys d’historia.
Els temps actuals, ens estan desvian del nostre objectiu principal, les persones, i si això pot esser delicat de cara al correcte funcionament del aparell del partit, també ho es en el si intern d’Unió Democràtica, on en els darrers temps els problemes interns, els dubtes, les desconfiances, i l’afany de poder, estan tacan la nostra imatge exterior.
Uniò Democràtica no es mereix que malmetem el nostre partit, tinguem respecte a tot allò que altres ens han anat recordan sovint, tant a traves dels seus actes com a traves del seu llegat, estem per servir al poble, la societat, les persones, no per servir-nos’en d’elles.

Àlex Ros i Vidal
President d’ Unió Democràtica de Catalunya a Blanes