LA CREDIBILITAT DELS POLÍTICS

El passat 7 de març, vaig tenir l’oportunitat d’escoltar una conferència a Blanes, del M.H.Sr. Joan Rigol i Roig, President del Parlament de Catalunya, el tema de la conferència va ser, “ Política i Societat “ i la xerrada va ser organitzada pel Comitè d’Unió Democràtica de Catalunya de Blanes, va ser un èxit de públic, la gent va sortir molt satisfeta de la mateixa, a part de poder gaudir de la companyia del President. Després d’una bona estona , la gent va poder adonar-se’n de que els polítics, són gent normal i corrent, i moltes vegades ens conviden a reflexionar sobre el paper de la societat en la política.
Més tard, em va arribar a les mans un llibre que em va regalar un bon amic, “ Camins de diàleg “, del mateix Joan Rigol, després de llegir-lo em vaig adonar que la conferència amb la que ens havia obsequiat a Blanes, era una part d’aquell llibre, llibre que per un altre costat recomanaria a tota la gent interessada en aquests temes. En un dels apartats parla de la “Crisi de credibilitat política “ i comença així:
<< Només busquen guanyar les eleccions i desprestigiar l’adversari >>; << només es recorden de nosaltres a l’hora de buscar el vot>>; << el que prometen durant les eleccions no és el que fan quan manen >>; << el Parlament no és l’indret del diàleg sincer. És el lloc on es vota el que vol el partit, i guanya l’aritmètica política>>. Tots aquests tòpics són tant injustos en la gran part de la vida política com generalitzats en la població. La major part de les decisions polítiques es prenen amb competència tècnica i amb el diàleg amb les parts interessades. L’encert o l’error és ben opinable, però l’actitud política real és molt superior a la imatge que es té del polític.
És evident que per arribar fins aquests raonaments el poble, té moltes vegades motius suficients: la crispació política, un reiterat enfrontament partidari dels polítics, altres, són decisions polítiques que van a remolc dels interessos econòmics, la inseguretat personal, la delinqüència, i la sensació d’una pèrdua d’identitat nacional, a més, altres motius com podrien ser, un treball en perill, una Seguretat Social que ara per ara no sembla que tingui futur, i tants exemples que tot plegat provoquen una reiterada manca de confiança amb la societat actual i conseqüència d’això del reconeixement dels valors de la persona. Tot plegat provoca la pèrdua d’il•lusió del poble i el sentiment i perill de que el nostre món sigui millorable i s’acabi convertint en una utopia.
A partir d’aquí, és la política qui ha de donar resposta a una societat, que cada vegada ens veu més com a consumidors i productors , que com a persones o ciutadans. La política ha de recuperar aquesta il•lusió de participar de la construcció del nostre país, cosa que sense la participació més activa que mai dels nostres polítics, però també de la nostra societat, no ho aconseguirem mai, el polític s’ha d’apropar al poble i participar del sentiment popular, més que mai, perquè sinó, tornarem a caure en els mateixos errors, i abocarem al nostre país a un camí sense tornada, del que els únics responsables haurem estat els polítics.
M’agradaria acabar amb unes paraules que el Sr. Joan Rigol va pronunciar en la conferència a Blanes per acabar la seva intervenció:
Els polítics catalans o ajudem a regenerar el nostre sentit cívic, o Catalunya corre el risc d’esmicolar-se. I no ho permetrem. No és altra cosa que una crida a la responsabilitat i al civisme.

Àlex Ros i Vidal
President d’ Unió Democràtica de Catalunya a Blanes