No hi ha convivència sense regles. Una ciutat és per damunt de tot un espai de convivència. Si no, no és una ciutat. Una ciutat no la configuren només unes cases posades les unes al costat de les altres: allò que fa una ciutat és l'existència d'un espai públic compartit, d'una plaça en el sentit literal i metafòric del terme. Si ens imaginem una urbanització on viu cadascú a casa seva segons els seus propis principis, sense necessitat de compartir res, no tindrem encara una ciutat. Tindrem una ciutat quan aquesta mateixa gent surt per la porta de casa, ha de compartir uns carrers, ha d'accedir a uns serveis, s'ha de trobar i s'ha de creuar, ha de comprar i ha de vendre. I a partir d'aquí ja fan falta unes normes compartides, assumides per tothom. I liderades per unes autoritats exemplars que les ensenyen, les prediquen i les fan complir.

A una part, la més bàsica, d'aquestes regles compartides les anomenem civisme. I seria això: allò que cal fer i que cal deixar de fer per tal que la convivència sigui possible, per tal que l'espai públic sigui utilitzable per a tothom, no sigui monopolitzat per ningú. Però també per permetre l'intercanvi i la relació. Les normes de civisme només són útils si són universals. Per exemple, complir les normes de circulació només té utilitat social si ho fa tothom, si quan passem en verd ho fem tranquils perquè estem segurs que l'altre s'haurà aturat en vermell. La convivència i el civisme es fonamenta en uns deures, que permeten exercir uns drets. Continuo amb els exemples d'estar per casa: per tenir dret a passar tranquils per un pas de vianants, quan nosaltres fem de vianants, cal que participem quan fem de conductors de la convenció de respectar els passos de vianants. Sense el deure no hi ha el dret, d'una manera real.

Aquesta necessitat de compartir normes a la plaça pública és especialment important quan les ciutats han passat a ser l'espai públic de persones que procedeixen de sistemes de valors, de referències culturals i fins tot d'hàbits i costums diversos. Com més gran és la diversitat a l'interior de les cases, més sòlides han de ser les normes que compartim tots en la plaça pública. En una societat en la que hi ha moltes coses que ja no compartim ni compartirem mai d'una manera total - creences, llengües familiars, orígens culturals -, allò que sí que hem de compartir, les regles del joc de l'espai públic, ha de ser especialment clar i especialment respectat.

Això val avui per qualsevol ciutat del nostre món, i per tant val també per a Terrasssa. El civisme no és un luxe. El respecte a l'espai públic i a les seves regles no és el llacet que fa més bonica i més suïssa una comunitat. El civisme és avui una part de la solució imprescindible a unes dificultats noves, que no són invencibles, però que tampoc no es poden ignorar. Per això és útil aquest treball de prospectiva realitzat per Unió Democràtica de Terrassa. Perquè actua com un senyal d'alarma en un aspecte central del tauler de comanament d'una ciutat. El civisme no és un problema municipal, només. També és un problema ciutadà. Les autoritats no ho arreglaran soles. Però no s'arreglarà sense les autoritats. I el paper de les autoritats, de l'Ajuntament en aquest cas, no és tant sols ni sobretot la propaganda disfressada de pedagogia. És la pedagogia de veritat, que és l'exemplaritat i el rigor. Rigor en complir les normes. Rigor en fer-les complir.

Vicenç Villatoro
President de la Fundació Trias Fargas

Com cada any, l'Agrupació d'UDC a Terrassa ha endegat un treball d'anàlisi d'algun dels temes que més afecten als terrassencs i que el Govern municipal hi té incidència, amb la finalitat de palpar l'estat de la situació, la percepció que en tenen els veïns i després d'un ampli debat intern, proposar una sèrie d'actuacions de millora, que els Regidors d'UDC podran proposar al Consistori a través del Grup Municipal de CiU.

Després d'un ampli debat en el si del Comitè Executiu i en el GAM (Grup d'Acció Municipal) - format per un conjunt de militants i simpatitzants interessats en els problemes de la Ciutat - vàrem convenir que valia la pena estudiar l'ESTAT DEL CIVISME A TERRASSA, manifestat a través dels aspectes que més preocupen als terrassencs, captats a través d'una enquesta significativa.

Per polsar la opinió dels veïns de Terrassa, hem realitzat una enquesta telefònica a un conjunt de 400 persones, de forma que aquest suposi una mostra significativa de la Ciutat. Per tal d'assegurar-ho, hem fet que les respostes de les persones enquestades que s'han tingut en compte en aquesta mostra es distribuïssin proporcionalment per barris, sexes i edats. Treballant d'aquesta manera, una mostra significativa de 400 persones és plenament representativa d'un univers de 200.000 amb un nivell de confiança del 95%.

Seguint la metodologia detallada a l'apartat anterior, hem realitzat una enquesta telefònica, amb l'ajuda d'alguns militants d'UDC, entre els dies 12 de juny i 28 de juliol d'enguany.

Amb aquesta enquesta hem volgut en primer lloc, que els terrassencs valoressin - puntuant entre 1 i 4 - diverses expressions del Civisme, com són:

• El Vandalisme
• La Brutícia
• Les actituds de la gent
  
• Els Sorolls
  
• Les infraccions al codi de circulació.
  
• Les infraccions en els aparcaments dels vehicles
  
• Les pintades a les parets
  
• La recollida de residus

I per cada un d'aquests factors, hem demanat si a criteri de l'enquestat es millorava, empitjorava o seguia igual.

Posteriorment, hem aprofundit en els principals temes, amb la finalitat d'estudiar quins eren les principals punts negres, sempre segons la seva opinió. En aquest sentit, hem analitzat:

• Quin lloc de Terrassa es considerava especialment brut: Les entrades a Terrassa, el costat dels contenidors, l'avinguda del Vallès, les Places públiques o altres indrets.
• Quin lloc de Terrassa es considera especialment problemàtic des del punt de vista de la circulació: La Rambla, l'Avinguda del Vallès, l'Av. Jacquard, la rotonda de la Rambleta, o altres indrets.
• Donat que l'Ajuntament de Terrassa disposa d'una Ordenança específica, hem preguntat si en opinió dels enquestats, l'Ajuntament aplicava correctament les ordenances sobre el soroll.
• Quina és la opinió dels terrassencs en relació a si les festes populars que organitza l'Ajuntament tenen prou en compte el descans dels veïns.
  
• Quina és la opinió dels enquestats sobre l'actuació de l'Ajuntament en relació a les molèsties que provoquen les entrades i sortides de Discoteques i Bars Musicals.
  I finalment, quins problemes d'incivisme destacarien a Terrassa.
  

En la pàgina següent presentem el model d'enquesta que hem utilitzat.

Com a annex a aquest informe, presentem de forma gràfica tots els resultats obtinguts a l'enquesta.

D'aquests resultats ens sembla plenament objectiu destacar com prioritzen els terrassencs els següents aspectes:

6.1 Un 43% consideren que Terrassa està bruta i per tant que es tracta d'un problema greu o molt greu. Comptant entre els que consideren important les pintades a les parets, la recollida de residus i la brutícia en general.
6.2 Un 32% consideren greu o molt greu el tractament de la circulació a Terrassa, comptant entre els aparcaments i les infraccions al codi de la circulació.
6.3 Un 14% consideren que els sorolls és un problema greu o molt greu.

El vandalisme i les actituds de la gent no es consideren problemàtics, en canvi a l'estudiar separadament cada un dels problemes, trobem el següent:

• Un 83% dels enquestats consideren que les pintades a les parets són un problema molt greu (49%) o important per la ciutat.
  
• Un 81% creuen que les infraccions en els aparcaments suposen un problema molt greu (56%) o important per Terrassa.
  
• Un 72% consideren que les infraccions a la circulació suposen un problema molt greu o que és important.
  
• Un 66% creuen que els sorolls són un problema molt greu o important per Terrassa.
  
• Un 63% consideren que la brutícia és un problema molt greu o important.
  
• Un 63% creuen que la recollida de residus és un problema molt greu (20%) o important.

  6.4 Els punts negres a Terrassa.-

  L'enquesta que hem treballat ens permet també observar quins són els punt negres de la ciutat en la opinió de les persones enquestades.

  6.5 Espais públics més bruts a Terrassa.

• Un 42% de les persones enquestades consideren que els costats dels contenidors són els espais públics més bruts.
  
• Un 25% creuen que les places públiques són els espais més bruts.
  
• Un 21% consideren que els espais més bruts són les entrades a Terrassa.
  
• Un 12% pensen que és l'Avinguda del Vallès.
  

  6.6 Punts negres des del punt de vista de la circulació.

• Un 34% manifesten que La Rambla és el pitjor punt negre de Terrassa.
  
• Un 21% consideren que la Rotonda de la Rambleta és el lloc més problemàtic.
  
• Un 17% creuen que el lloc més problemàtic és l'eix Avinguda Jacquard - Passeig.
  
• Un 10% manifesten que a parer seu el punt negre més important és l'Avinguda del Vallès.
  

  6.7 Sorolls, festes populars, sortides de bars i discoteques.

Un 86% dels terrassencs opinen que l'Ajuntament no aplica correctament les ordenances sobre el soroll, ja avui existents. Un 83% manifesta que en les festes populars organitzades per l'Ajuntament no es té prou en compte el descans dels veïns i un 80% creu que l'Ajuntament no fa rés per solucionar les molèsties provocades a les entrades i sortides de Bars i Discoteques.
6.8 Altres aspectes que val la pena remarcar.-

Sobre un apartat obert a que els terrassencs manifestessin quins altres problemes d'incivisme percebien, cal remarcar que un percentatge significatiu d'enquestats han manifestat que també els preocupen els següents aspectes:

• Un nombre important remarca les molèsties provocades pel poc control en el soroll de les motocicletes.
  
• L'excessiu soroll dels camions de recollida de la brossa.
  
• Els camions que reparteixen el butà a la ciutat provoquen moltes molèsties, en especial acústiques als veïns.
  
• Els sacs de recollida de residus de les obres no estan ben resolts.
  
• Els excrements dels gossos provoquen moltes molèsties als veïns.
  
• La velocitat excessiva de cotxes i motos a La Rambla és un risc evitable d'accidents als vianants.
  
• No s'acaba de resoldre la problemàtica a l'entorn del Parc Sant Jordi.
  
• La falta de il·luminació a La Rambla i al Centre en general.
  

En el seu moment, l'Ajuntament de Terrassa es dotà d'unes ordenances municipals per tal que els ciutadans i les ciutadanes tinguin una bona qualitat de vida i que el civisme sigui la norma a la ciutat. Però lamentablement ens trobem que les enquestes realitzades ens demostren que el primer a incomplir-les és el propi Ajuntament. Un exemple el tenim en l'Ordenança Municipal per a la Regulació dels Sorolls i les Vibracions - article 39è (punts 1 i 2) - referent als vehicles de recollida de residus i a la manipulació dels contenidors.

Al mateix temps no fa complir ni l'article 28 - relatiu als locals d'esbarjo (sortides d'usuaris dels locals), ni l'article 41 (apartat 4.2), que fa referència als sorolls dels vehicles a motor, ciclomotors preferentment, que diu que el nivell sonor admissible serà de 94dB. Es pot comprovar que pels carrers de la ciutat circulen de forma impune ciclomotors que superen amb escreix el límit establert.

Una altra Ordenança que s'incompleix és la de Bon Govern i Convivència Ciutadana, que en el se article 45 diu: "Els vehicles que circulin pel terme municipal de Terrassa aniran equipats d'un silenciador adequat, ...."

Un altre aspecte sorprenent és la tolerància municipal en vers les enganxades de cartells no únicament en llocs no autoritzats sinó també en indrets sorprenent des d'un punt de vista cívic. Més si tenim en compte que moltes vegades es tracta d'anunciar actes patrocinats pel propi Ajuntament o d'algun dels partits polítics que formen l'equip de Govern municipal.

Així doncs tenim, per una part alguns ciutadans que no compleixen aquestes ordenances, però per l'altra la mateixa Administració les incompleix en alguns dels seus equipaments i no les fa complir. El resultat no és altre que Terrassa sigui una de les ciutats més sorolloses de la comarca, fet que des d'Unió Democràtica de Catalunya denunciem, juntament amb altres mancances que es detecten en aquest Fòrum.

7.1 Ordenança Municipal per a la Regulació dels Sorolls i les vibracions

Article 28è.-
1.- Així mateix, els titulars dels establiments seran responsables de vetllar, amb els mitjans que calguin, perquè els usuaris no produeixin molèsties al veïnat a l'entrar i sortir dels locals. En el cas que les seves recomanacions no siguin ateses, hauran d'avisar immediatament a la Policia Municipal, als efectes adients.
2.- Als efectes del paràgraf anterior, tots els establiments amb aforament superior a 100
persones hauran de disposar, com a mínim, d'una persona encarregada de la vigilància a l'exterior de l'establiment. Aquesta obligació podrà ser imposada, així mateix, en tots aquells casos en que s'hagi comprovat l'existència de molèsties al veïnat.

Article 39è.-
1- Els vehicles de recollida de deixalles i de neteja disposaran dels dispositius adequats per a reduïr al mínim els sorolls propis de l'activitat.
2- En la recollida de deixalles s'evitaran les manipulacions brusques i innecessàriament
sorolloses.

Article 41è.-

4- Els límits admissibles són els següents:
4.1- Furgonetes i vehicles automòbils fins a 4 Tones de pes màxim autoritzat (P.M.A.): 92 dB(A).
4.2- Ciclomotors de cilindrada inferior o igual a 50 c.c.: 94 dB(A).
4.3- Motocicletes de cilindrada superior a 50 c.c. i vehicles automòbils de P.M.A. superior a 4 tones: 97 dB(A).

Ordenança Municipal de Bon Govern i Convivència Ciutadana

Article 3
1.- L'Ajuntament està obligat a donar el màxim coneixement del contingut d aquesta 0rdenança als terrassencs i forans, fent ús dels mitjans de difusió adients.
2.- El desconeixement del contingut de la present 0rdenança no beneficiarà a ningú que s'empari en aquesta circumstància en el cas d'incompliment de les seves disposicions.

Secció 5a. Circulació de vehicles

Article 45
Els vehicles que circulin pel terme municipal de Terrassa aniran equipats d'un silenciador adequat,
permanentment en funcionament i en bon estat, a fi d'evitar un excés de soroll o sorolls estranys i
molestos en relació amb aquells que porten el tipus de silenciador d'origen o homologat per la Unió
Europea (UE).
Cap silenciador estarà muntat amb dispositius de bypass o altres que el puguin deixar fora de servei.
A més de qualsevol altra disposició en aquest sentit, cap persona pot fer funcionar un vehicle de forma que origini sorolls excessius o estranys.
Queda especialment prohibida la utilització de clàxons o senyals acústics, alarmes activades fora dels casos d'emergència i dels previstos a la normativa de seguretat viària.
També queden especialment prohibits els sorolls originats per acceleracions brusques i estridents.

Com cada any, l'Agrupació d'UDC a Terrassa ha endegat un treball d'anàlisi d'algun dels temes que més afecten als terrassencs i que el Govern municipal hi té incidència, amb la finalitat de palpar l'estat de la situació, la percepció que en tenen els veïns i després d'un ampli debat intern, proposar una sèrie d'actuacions de millora, que els Regidors d'UDC podran proposar al Consistori a través del Grup Municipal de CiU.

Després d'un ampli debat en el si del Comitè Executiu i en el GAM (Grup d'Acció Municipal) - format per un conjunt de militants i simpatitzants interessats en els problemes de la Ciutat - vàrem convenir que valia la pena estudiar l'ESTAT DEL CIVISME A TERRASSA, manifestat a través dels aspectes que més preocupen als terrassencs, captats a través d'una enquesta significativa.

Amb aquest anàlisi constatem que TERRASSA NO EXCEL·LEIX EN CIVISME, en bona part degut a que l'equip de Govern del seu Ajuntament no compleix i no fa complir les Ordenances que ell mateix ha aprovat.

Problemes com la brutícia, les pintades a les parets, els derivats de la circulació i l'aparcament i els sorolls són endèmics i l'Ajuntament tot i fent un discurs que pretén fer veure que hi treballa, la realitat que és tossuda, ens diu que continuem tenint els mateixos problemes i que no es veuen indicis de millora. És a dir, l'Ajuntament de Terrassa que és a qui li correspon prendre la iniciativa en el plantejament i resolució d'aquests problemes que ens afecten exerceix un lideratge negatiu. Per comptes d'excel·lir en el servei efectiu als veïns, té establerts sistemes de treball que no vetllen la bona qualitat d'aquests aspectes.

9 Propostes de millora.-

La millora del nivell de civisme a Terrassa és cosa de tothom. Per un costat de la ciutadania que s'hi ha d'implicar més, queixant-se quan detecta comportaments d'una minoria que no respecten ni les normes, ni les ordenances que han de fer possible una bona convivència entre tothom. Per altre costat és cosa de les autoritats municipals les quals no poden continuar fent veure que aquí no passa res. Es proposen doncs actituds, personals i comunitàries, més actives i més valentes. Avui la falta de civisme i les dificultats d'una bona convivència són un problema greu de la ciutat.
De totes maneres, aquests problemes que patim els terrassencs TENEN SOLUCIÓ. Cal que l'equip de govern del nostre Ajuntament es prengui seriosament que està al servei de les persones. No cal fer discursos; el que necessitem és que l'Alcalde lideri una manera de fer més concordant amb les expectatives dels veïns.

Gaire bé la totalitat de temes que hem detectat en aquest treball corresponen a l'àmbit de competències municipals i per tant, el que cal és que l'Ajuntament estableixi una metodologia diferent per enfocar problemes com les pintades a les parets, la brutícia, la falta d'aparcaments, la circulació o els sorolls que tn molesten als veïns. No ens podem resignar com si es tractés de problemes que no tenen solució. Aquests problemes sortosament tenen solució.

Per una banda cal posar-hi els mitjans tècnics que calgui, però per altra banda cal que els serveis municipals siguin escrupolosos en el compliment de les ordenances. No és comprensible ni admissible, per exemple, que el personal municipal responsable de la neteja i retirada de mobiliari obsolet ho faci de nit sense tenir en compte el soroll que provoquen; com si no hi hagués ningú a la Ciutat.

Pensem que és de tot punt necessari, redactar la Carta de compromisos cívics amb la ciutadania, on quedi ben especificat quin és el nivell de qualitat en cadascun dels serveis a que els terrassencs tenim dret i en conseqüència s'estableixin uns indicadors i uns mecanismes que permetessin avaluar de forma objectiva el nivell d'acompliment dels diversos serveis municipals.

Qualsevol ciutadà que detecti una desviació en el compliment d'aquesta Carta de compromisos cívics amb la ciutadania ha de tenir la porta oberta del Síndic municipal de Greuges i ha de poder formular la corresponent denúncia. Aquest tràmit ha de ser fàcil i assequible a tota la població, es visqui al centre o es visqui a qualsevol dels barris de la ciutat.

Terrassa, novembre de 2006.

Annex.- Resultats de les enquestes (format pdf)

UNA REALITAT PER MILLORAR

Petites mostres de pintades a Terrassa a data 13 de desembre de 2004

Psg 22 juliol
Plaça Dr. Ferran
c/ Periodista Grané
c/ Giralt y Serra
c/ Monturiol
c/ Poetissa Caparà
c/ Mare de Déu dels Angels

Planificació

Etapa

Període

Acció

Objectius previstos

Desembre
2004

• Roda premsa i comunicacions als mitjans informatius
• Activar el fòrum a la pàgina web
• Activar el Taulell de reclamacions
• Presentar alternatives de comunicació a través de les noves tecnologies

• Obrir el debat social
• Crear un canal de comunicació directa amb els afectats a través d’Internet
• Conèixer l’abast del problema
• Conèixer el grau de perjudici dels afectats

Gener
Febrer
2005

• Visites a veïns afectats
• Enquesta
• Visites a entitats
• Visites a Centres formatius
• Recollida de dades
• Confecció del planell “La Terrassa pintada”

• Recull d’opinions dels afectats
• Conscienciació pública
• Recull de reclamacions
• Conèixer costos de manteniment i reparacions

Març
Abril
2005

• Estudi i valoració de les enquestes
• Anàlisi de les diferents opinions
• Redacció d’un document informatiu resum
• Contactar amb tècnics i experts

• Conèixer les estadístiques d’opinió
• Reconèixer la realitat de les pintades a Terrassa
• Fer una aproximació a les causes
• Limitar el problema
• Informar a la ciutadania

Maig
Juny
2005

• Fomentar programes pedagògics
• Instar a la responsabilitat de les Administracions
• Actuacions concretes de neteja
• Actuacions en col·laboració amb entitats i escoles
• Presentar les conclusions del Fòrum a l’opinió pública

• Sensibilitzar la ciutadania
• Presentar propostes d’actuació
• Millorar la legalitat
• Millorar la qualitat de vida de les persones de Terrassa