Barcelona. Divendres, 27 d'octubre de 2006 - Ensenyament

L'ensenyament és una de les peces clau del futur del país. L'encert de les polítiques educatives comporta, a la llarga, disposar d'una societat preparada, amb empenta pròpia i no pas gregària. Contràriament, qualsevol negligència actual en aquest àmbit té efectes catastròfics assegurats a mig i llarg termini.

Per això és important que el país dediqui tota l'atenció i els majors recursos possibles a l'educació i l'ensenyament. L'escola, sigui pública o privada, ha de garantir el màxim nivell de qualitat i d'excel·lència, i això no admet discussió. Societat i institucions han de garantir també el dret dels pares a escollir el model educatiu que volen per als seus fills. Sense la llibertat de poder triar entre l'escola pública i l'escola privada, totes dues de la màxima qualitat i sense diferència real de costos per a les famílies, la llibertat d'educació no existiria.

Durant la discussió de l'Estatut, el tripartit va exhibir la seva faceta més sectària en intentar suprimir aquest dret d'elecció. No se'n van sortir, els ho vam impedir, i Convergència i Unió va assegurar la pluralitat del sistema educatiu. Mentre el seu model és intervencionista i limitador, nosaltres hem defensat i defensem realment la llibertat i l'excel·lència de l'educació a Catalunya.

Però l'educació integral no passa únicament per l'escola. Correspon als pares la primera i més directa responsabilitat en la formació humana dels fills i en la transmissió de valors tan necessaris per a la nostra societat com l'esforç, la disciplina, el bon comportament o el respecte. Les famílies no poden abdicar en l'escola les seves responsabilitats, i només una entesa de totes les parts implicades --famílies, escoles, societat i institucions-- permetrà garantir els millors resultats formatius i educatius.