Barcelona, dijous, 19 d'octubre de 2006

En matèria d'immigració s'ha fet massa demagògia. Se'n va fer quan alguns es tancaven alegrement a les esglésies exigint papers per tothom, i se n'ha fet quan sovint es presenta només com una qüestió d'ordre públic. La immigració és un fenomen que cal contemplar des del rigor i amb visió de futur perquè és una exigència de la nostra economia i alhora perquè afecta la cohesió de la nostra societat.

En aquests tres anys el tripartit no ha fet res per incidir en aquesta realitat: no ha pogut influir a Madrid per a establir quotes i criteris d'admissió; ha abandonat els ajuntaments a la seva sort davant l'allau immigratòria; no ha sabut impulsar polítiques efectives d'integració.

Cal començar a dir les coses clares si volem resoldre els problemes: Catalunya pot necessitar l'arribada de noves persones i Catalunya sap ser solidària, però aquí no hi cap tothom de manera indiscriminada. A més, el procés de regularització del PSOE ha comportat un efecte crida i una allau enorme de persones que no arriben de manera gradual sinó de cop, sense feina i sense possibilitat d'integrar-se a la societat. Si no afrontem polítiques efectives d'integració, ens juguem la nostra cultura i el nostre model de societat. Les persones que arribin ho han de fer de manera legal, contractades en origen i amb coneixements de la nostra realitat i, en aquest àmbit, aquest és el compromís de CiU. Si continua el tripartit amb la seva deixadesa en aquesta qüestió, això no serà un país obert ni solidari; això serà el caos.