Manifest
Fundacional
El
manifest fundacional d'Unió va veure la llum a les
pàgines del diari El Matí el 7 de novembre
de 1931. La data, per ella mateixa, ens il.lustra a propòsit
de les especials circumstàncies històriques
del naixement del nostre partit. Després de la descomposició
del règim dictatorial de Primo de Rivera i dels impossibles
intents per redreçar la situació dintre de
l'ordre constitucional de la Restauració, el 14 d'abril
es proclamà la II República espanyola. A Barcelona,
fins i tot unes hores abans que a la resta de l'Estat, Companys
havia proclamat la República des del balcó
de l'Ajuntament, i poca estona després Francesc Macià
proclamava la República Catalana dintre de la República
Federal Espanyola, que per la pressió del Govern
Central Provisional va haver de ser transformada el 17 d'abril
en la Generalitat de Catalunya fins que es decidís
quina havia de ser la forma de govern definitiva. La inestabilitat
política i institucional, la discussió de
la nova constitució, l'elaboració de l'Estatut
de Núria: aquest és el marc que serveix de
referència al naixement d'Unió Democràtica
de Catalunya...
Ha
estat fet públic un extens manifest signat per reconegudes
valors d´entre les joves promocions de Catalunya, que
en síntesi diu el que segueix:
" La transcendència del moment en què vivim, i la
necessitat d´una actuació perseverant i sistematitzada,
per tal de renacionalitzar la nostra terra d´acord amb
els principis cristians que foren el ferment plasmador
de la Nacionalitat Catalana, i el desig de fer real i
viventa la democràcia que sols pot basar-se en la creixent
capacitació dels ciutadans, hem empès els signants a constituir
un agrupament polític, amb el nom d´"Unió Democràtica
de Catalunya", que vol recollir les adhesions del
patriotes que, amb idearis accidentalment divergents,
concordin amb nosaltres en la concepció espiritualista
de la Societat i en la pressa de restaurar integralment
la nostra Catalunya.
Obligats a una declaració explicativa dels nostres punts
d'albir, per bé que remetent-nos en definitiva al judici
que mereixi la seva tasca futura, "Unió Democràtica
de Catalunya" assenyala com a base de la seva formació
els següents principis:
- I.-
Orientem tota la nostra actuació vers els principis
cristians, nets de totes aquelles impureses que, tot
i essent-los estranyes, han ocasionat, però, que la
malícia humana i els mals averanys polítics, els les
atribuïssin per a fer-los odiosos. Posarem la cura
màxima a refusar dogmatismes i monopolis de principis
que, puix que són universals, han d´inspirar l'actuació
individual, social i política, si més no, de tots
els creients.
II.-
Exigim per a Catalunya la reconeixença de la seva
personalitat nacional, en una autonomia plena i absoluta,
dins d´una Confederació Ibèrica lliurement pactada.
Aspirem a mantenir els valors diferencials de la nostra
terra i a defensar el seu predomini espiritual, amb
un respecte profund envers el sentiment comarcalista
orgànic. Vinculada com està la nostra futura trajectòria
amb l´aprovació o refús de l´Estatut per part de les
Constituents Espanyoles i les modificacions que aquestes
pretenguin introduir-hi, considerem de moment extemporani
tot avant-projecte sobre els problemes d´organització
interior de la nostra terra i els procediment a seguir.
III.-
Vindiquem una democràcia jeràrquica com a necessària
per a l´harmonia social, amb els atributs de capacitació
política, de moralitat sincera i de llibertat individual.
Rebutgem tot privilegi de casta i tota hegemonia d´unes
classes damunt les altres. Reconeixem en el poble,
integralment considerat, el dret de determinar-se
per la forma de govern que ell cregui més necessària
al desenvolupament de la seva vida orgànica i al seus
interessos; així com la potestat d´elegir les persones
per a les funcions de l´autoritat. Per la mateixa
raó, acceptem l´actual forma de govern que el poble,
en ús de les facultats constituents que li pertanyen,
ell mateix s´ha donat. Dins d´ella actuarem fites
les notres aspiracions en Catalunya. Defensarem la
representació proporcional en els organismes polítics
d´elecció popular.
IV.-
Rebutgem l´individualisme gregari, infantador de l´explotació
de l´home per l´home, tant com tota teoria que sacrifiqui
els individus a la col.lectivitat. Acatem els drets
naturals de l´home i estimularem, ensems, la consciència
dels deures imposats per la germanor cristiana i la
solidaritat social.
|
|
- V.-
Propugnem la personalitat i independència de les entitast
naturals i històriques, i tos els drets que la seva
naturalesa reclami.
VI.-
Volem l´autoritat i la llei, segons les més pures
exigències del dret natural i de les finalitats socials.
Per tant, blasmem tot dret basat en la força i en
els privilegis individuals o de classe. La llei només
pot recolzar en la justícia.
- VII.-
Reclamem la llibertat d´ensenyament dins de tots el
graus, en funció dels drets dels pares sobre el seus
fills, així com la seva honesta i veritable democratització.
VIII.-
No reconeixem l´actual organització social, ni justa
ni cristiana, tot anhelant-ne una altra de més equitativa
i dreturera. Mentre aquella subsisteixi, tan sols
l´acceptarem com un fet no insuperable, tot procurant
esmenar-la amb la defensa dels drets del proletariat,
de la seva independència, dignitat i llibertat i amb
la conquista de tots els mitjans econòmics que assegurin
a aquell l´eficiència d´uns tals drets. Per tant,
propugnem el salari vital, compatible amb la vida
de la indústria i amb el decor de la família obrera;
la participació en els beneficis; l´assegurança contra
tota mena de risc; i la coparticipació harmònica en
la producció i repartiment de la riquesa.
Blasmem el "jus abutendi", puix que la funció
primordial de la propietat radica en la satisfacció
de les necessitats essencials de tots el homes.
Vindiquem com a necessària, per a una justa estructuració
social, la sindicació pura, paral.lela, múltiple,
coordinada, segons normes jurídiques, amb l´esperit
de col.laboració i una enèrgica defensa dels interessos
proletaris.
IX.-
Creiem perfectible la nostra organització jurídico-agrària;
en l´eliminació de tots els pactes que no reïxin equitatius;
en l´augment de la cultura tècnico-agrícola; en la
disminució del pagès assalariat; tot orientant-lo
envers la via de la constitució del patrimoni familiar;
en la subordinació al millorament social de tots els
latifundis que poden encara existir dins de la nostra
terra; en una més acurada i dreturera participació,
per part dels amos, en les despeses del conreus de
tipus comanditari i repartiment de fruits. Sempre,
però, en harmonia amb les modalitats agràries i tradicionals,
vives en cada comarca, i jamai segons ordinacions
unitaristes i pertorbadores.
En
reconèixer la necessitat d´una actuació social com
a fonament vertader d´una política actual i viva,
fem declaració de què volem orientar-nos vers una
col.laboració efectiva a la tasca d´"Acció Popular",
que ha despertat tantes simpaties en els dalerosos
d´un moviment social d´alta projecció i finalitat
dins el camp catòlic.
Un cop determinats els punts bàsics d´una declaració
de principis que dibuixi la trajectòria confiada únicament
a l´esforç dels seus adherits, "Unió Democràtica
de Catalunya" fa proclamació expressa que, atesa
la realitat d´una Constitució Espanyola, mig embastada,
però enemiga dels drets de les societats inferiors
de l´Estat, i tirànica per a les consciències dels
creients, es pronuncia per la revisió d´aquesta (en
el més ample sentit cristià i català), i ofereix l´ajut
dels seus a totes les campanyes que es promoguin i
la més eficaç col.laboració a les col.lectivitas que
pretenguin la mateixa finalitat."
Signen el document els senyors: Josep O. Anguera Dodero,
Pere Arderiu, Xavier Aragó, Pere Aragai, Esteve Farré
Calveras, Josep M. Farré Morego, Angel Grau, Joan
Guinart, Josep M. Modolell, Angel Morera Ventalló,
Manuel Pugés, Joan Baptista Roca Cavall, Pau Romeva,
Maurici Serrahima, Ramon Sunyer, Manuel Thió i Rodés,
Ramon Trinxet, Lluís Vila d´Abadal, Josep Vilaplana.
"Unió Democràtica de Catalunya" ha instal.lat
provisionalment les seves oficines al carrer de Rivadeneyra,
4 (telèfon 16149), on poden dirigir-se els simpatitzant
amb la ideologia de la nova agrupació, de quatre a
vuit de la tarda.
|
|
|
