Unió Democràtica de Catalunya, setanta-cinc anys amb tu i per tu (1931-2006)

Teniu a les vostres mans un resum cronològic dels primers setanta-cinc anys de vida d'Unió Democràtica de Catalunya. Aquest partit -el nostre, el vostre- és un instrument ben viu i vigorós, nascut en el terreny fèrtil de l'humanisme cristià i compromès per sempre al servei de Catalunya. Així ho testimonien tots els fets i totes les dades que s'expliquen a les pàgines següents, que no són altra cosa que el calaix de fotografies de la trajectòria d'Unió.

Ara bé, per extens que fos, aquest recull no seria mai ni exhaustiu ni complet, perquè un partit polític és molt més que un seguit de fets encadenats o acumulats. Tampoc l'hem volgut concebre com a quelcom tancat, sinó que demanem, d'entrada, les aportacions particulars que l'enriqueixin amb noves dades, les quals seran degudament incloses en les actualitzacions periòdiques d'aquest text, en la seva versió virtual, i també en les futures edicions que se'n facin en suport paper.

Tot i que en aquest calaix d'instantànies de setanta-cinc anys no podran ser-hi mai ni tothom ni tots els records, confiem que ens serveixin per a capbussar-nos en la nostra història personal i col·lectiva, per a conèixer-la més i millor i per a reviure-la i perquè sigui guia de futur.

1931

7 de novembre

Fundació d'Unió Democràtica de Catalunya. Apareix el Manifest fundacional al diari "El Matí", signat per: Josep O. Anguera, Pere Arderiu, Xavier Aragó, Pere Aragai, Esteve Farré, Josep M. Farré, Àngel Grau, Joan Guinart, Josep M. Modolell, Àngel Morera, Manuel Pugués, Pau Romeva, Joan B. Roca i Caball, Maurici Serrahima, Ramon Sunyer, Manuel Thió, Ramon Trinxet, Lluís Vila d'Abadal i Josep Vilaplana.

A mitjan 1932 s'adheriran a Unió Manuel Carrasco i Formiguera -que deixarà Acció Catalana a causa dels problemes relacionats amb la llibertat religiosa-, Miquel Coll i Alentorn, Josep M. Trias i Peitx, Feliu Duran i Canyameres i moltes altres persones.

Unió publica el diari vespertí "La Nau" (juny de 1932 fins gener de 1933).

Manuel Carrasco i Formiguera, diputat a les Corts constituents, és exclòs de Minoria Catalana per defensar la integritat de l'Estatut de Núria.

1r Congrés Ordinari d'Unió, celebrat a Barcelona, a la seu de l'Entitat Matriu, sota el nom de "Bases per l'organització del Partit". S'hi aproven els Estatuts d'UDC (Manuel Carrasco i Formiguera i Vicenç de Balanzó). S'hi aborden les ponències següents: "La política catalana actual" (Pau Romeva), "Problemes socials" (Josep Cirera i Soler), "Política exterior de Catalunya" (Josep Carbonell), "Els problemes de l'ensenyament i de la consciència" (Pau Romeva i Josep Cirera i Soler). "La reafirmació de les valors espirituals del país" (Josep M. Farré i Moregó), "Estructura administrativa de Catalunya" (Miquel Coll i Alentorn), i "Política econòmica de Catalunya" (Lluís Creus).

Eleccions al Parlament de Catalunya. Pau Romeva és elegit diputat al Parlament de Catalunya per la candidatura Concòrdia Catalana, coalició encapçalada per la Lliga.

Publicació d'"UDC. Butlletí del partit", amb periodicitat quinzenal, fins a l'octubre de 1933.

2n Congrés ordinari d'Unió (Tarragona). Modificació de sis articles dels Estatuts (Manuel Carrasco i Formiguera i Josep M. Casasses). S'hi aborden les ponències següents: "Els problemes socials" (Josep Cirera i Soler), "El problema de la terra" (Feliu Duran i Canyameres, Joan Garcia i Borés i Àngel Marquès), "Doctrina nacionalista" (Pau Romeva, Miquel Coll i Alentorn i Josep M. Font), i "Intervenció de la dona en política" (Amèlia Codorniu).

Eleccions generals: després del fracàs -per motius ideològics- de diverses negociacions amb la Lliga Regionalista, Unió es presenta sola a Barcelona.

Publicació d'"El Temps" (gener de 1934 - juliol de 1936).

Eleccions municipals: atesos els resultats electorals del novembre, Unió Democràtica de Catalunya decideix no presentar-se a la ciutat de Barcelona, tot i que, en alguns municipis de la resta de Catalunya, s'hi presenten militants d'Unió en coalició amb altres forces polítiques.

Pau Romeva vota a favor de la Llei de Contractes de Conreu de la Generalitat.

Unió desaprova l'actitud del Govern de la Generalitat de suport a la insurrecció.

Unió afavoreix la creació de la "Unió de Treballadors Cristians de Catalunya", que publica "Defensa Obrera" (desembre de 1934 - juliol de 1936).

3r Congrés Nacional ordinari d'Unió (Barcelona). S'hi aborden les ponències següents: "Política comercial" (Miquel Coll i Alentorn), "Obres Públiques" (Emili Canals), "La política municipal" (Ignasi Maluquer, Isidre Palmada i Antoni Brunet), "Declaracions sobre qüestions d'actualitat" (Joan B. Roca i Caball, Josep Carbonell i Joan Mitjavila), i "Corporativisme" (Josep Cirera i Soler i Marçal Trilla).

Amb motiu del cop d'estat contra la República i de l'inici de la guerra civil, Unió resta fidel a les institucions republicanes, a la causa democràtica i a l'autogovern de Catalunya. Militants d'Unió (Francesc de P. Badia i Rafael Morató, entre d'altres) seran assassinats per incontrolats, altres seran perseguits i hauran d'abandonar Catalunya.

L'alteració de la normalitat constitucional impedeix que s'avanci en la unificació dels diferents sectors del catalanisme progressista d'inspiració cristiana.

Carrasco i Formiguera i la seva família són fets presoners pels franquistes quan navegaven pel Golf de Biscaia en direcció a Bilbao.

Paradoxalment, amb aquesta detenció, i amb les seves posteriors condemna i execució, Manuel Carrasco esdevé un clar exemple de la "tercera Espanya": obligat a fugir de Catalunya per catòlic, serà condemnat i executat per les tropes feixistes per catalanista.

1938
8 d'abril

9 d'abril

Tres dies després de la derogació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i de l'ocupació de Lleida per les tropes franquistes, Franco ordena complir la sentència de mort de Carrasco i Formiguera.

Manuel Carrasco i Formiguera és afusellat a Burgos.

Exili de la majoria dels dirigents d'Unió que encara restaven a l'interior del país.

La major part de dirigents (Joan B. Roca Caball, Maurici Serrahima, Pau Romeva, Pere Puig Quintana, Josep M. Trias Peitx, etc.) són a França, i el partit a l'interior queda completament desmantellat. Joan B. Roca, a França, col·labora en l'acolliment dels refugiats de la guerra espanyola.

Unió Democràtica reprèn la seva activitat clandestinament. Amb el retorn de la majoria de dirigents que eren a l'exili, es reconstitueix un secretariat, que actua com a òrgan de direcció.

Maurici Serrahima col·labora amb la resistència francesa i belga per tal d'ajudar evadits en el seu trànsit cap a Portugal.

Unió convida a Catalunya els diputats francesos Louis Terrenoire i Marc Scherer (de l'MRP), perquè coneguin personalment la situació en la qual es troba el país. Primers contactes formals amb la Democràcia Cristiana Italiana.

Joan Sansa s'ocupa de les tasques de secretariat d'Unió.

Reconstitució de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), a partir de sectors d'UDC i del Front Nacional de Catalunya.

Es funda la Solidaritat d'Obrers Cristians de Catalunya (SOCC), que, tot i constituir l'embrió d'una organització sindical d'inspiració cristiana, resta independent a l'acció política d'Unió.

Creació del Consell de Forces Democràtiques de Catalunya, conegut com a "Comitè Ametlla".

Militants d'Unió participen en la campanya contra el director de La Vanguardia, Luis de Galinsoga. La campanya, dirigida i coordinada per Jordi Pujol, té un ampli ressò ciutadà.

Fets del Palau: la policia sospita d'Unió, que havia difós clandestinament un recordatori de Manuel Carrasco i Formiguera, i deté Miquel Coll, el seu fill i Llibert Cuatrecasas.

La representació d'Unió a la Unió Internacional de Joves Demòcrata Cristians (UIJDC) és escollida per al Comitè Executiu d'aquesta organització internacional.

Congrés Mundial de la UIJDC a Caracas. Entesa entre les delegacions llatinoamericanes i europees i enllaç amb Washington a través de les llatinoamericanes. La representació d'Unió fou elegida per a la presidència de la Comissió de redacció de la Carta Demòcrata Cristiana.

Unió participa en la creació del Comitè de Solidaritat i d'Ajuda als Presoners Polítics.

Miquel Coll i Alentorn deixa de ser membre del Comitè de Govern, òrgan en el qual havia estat des del 1933, amb molt poques interrupcions. Passarà a ser president del Consell Nacional d'Unió Democràtica de Catalunya, fins al 1988.

El Consell Nacional d'Unió aprova la Compilació Doctrinal, on es reafirma el nostre model confederal d'Estat, s'actualitzen els principis fundacionals i se n'incorporen de nous: la vocació europeista, la independència respecte els dos blocs que lluitaven a nivell internacional i la gratuïtat de l'ensenyament.

Representants de les Unions de Joves del Partit Nacionalista Basc (PNB), de la Unión Demócrata Cristiana (presidida per Manuel Giménez Fernández) i d'UDC acorden la formació d'un Equip per tal d'obtenir el reconeixement de la Joventut Internacional Demòcrata Cristiana, però mantenint la total independència i l'absoluta igualtat de tots els partits. Pacte de Barcelona, que servirà a l'any 1965 per a la constitució de l'Equip dels partits, amb una Unión estatal que es transforma en la Izquierda Democrática i un nou partit estatal, la Democracia Social Cristiana (anys després denominada Federación Popular Democrática).

Miquel Coll Alentorn i Anton Cañellas es desplacen a l'aeroport de Barcelona per acomiadar l'Abat Escarré, que s'ha vist obligat a exiliar-se. Unió participa en el Comitè d'enllaç que es creà per a gestionar a tots els nivells, especialment internacional, les pressions per tal d'aconseguir el retorn de l'abat i per fer-ne conèixer la figura.

Les joventuts d'Unió, del PNB i de la Unión Demócrata Cristiana, anticipant-se a la definitiva entesa entre els seus corresponents partits, van participar formalment com l'Equip previst pels reglaments internacionals per a la integració a la UIJDC. La secretaria permanent de l'Equip va confiar-se a la Joventut d'Unió.

Un viatge a Galícia va permetre que els dirigents d'Unió iniciessin el contacte amb els fundadors de la Democràcia Cristiana Gallega.

Se signà un pacte federal entre la Unió Democràtica del País Valencià (UDPV) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC).

L'equip dels joves de l'Estat espanyol de la UIJDC va prendre part a mitjan juny en el 2n Congrés mundial de la UIJDC, reunit a Berlín.

Unió participa en el 1r Congrés de la Unió Europea Demòcrata Cristiana, celebrat a Taormina (Sicília), on quedà formalment constituït l'Equip Demòcrata Cristià de l'Estat Espanyol (UDC, PNB i els dos partits estatals: Izquierda Democrática, presidida per Joaquin Ruiz-Gimenez, i la Federación Social Cristiana, presidida per José Maria Gil-Robles). Anton Cañellas en serà anomenat secretari polític.

Constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), al convent dels Caputxins de Sarrià. Hi participaren diversos membres d'Unió: Joan Emili Masferrer i Josep Miró i Ardèvol, entre d'altres.

Caputxinada, que provoca els següents dies manifestacions i la constitució de la Taula Rodona, en el Secretariat de la qual participa Unió.

6è Congrés mundial de la Democràcia Cristiana (Lima, finals d'abril de 1966), amb l'assistència de delegacions oficials catalana i basca. Immediatament després, la delegació d'Unió visità Xile, invitada oficialment pel Govern del president Frei.

Reunió de l'Equip Demòcrata Cristià de l'Estat Espanyol a Baiona. Conjuntament amb la reunió de febrer de 1966 a Bilbao, serveix per elaborar unes normes de funcionament.

Unió publica una nova Compilació Doctrinal. L'actualització es va fer sota la coordinació del Sr. Miquel Coll i Alentorn.

Acte d'homenatge al Doctor Rubió (Facultat de Dret, Universitat de Barcelona). Hi intervenen personalitats del món cultural, entre elles Miquel Coll i Alentorn. Després de l'acte, a la matinada, Miquel Coll és detingut a casa seva. Passarà més de 72 hores a comissaria, amb altres detinguts.

Mor Pau Romeva.

El Consell Nacional d'Unió Democràtica de Catalunya aprova la creació i participació en la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, que es donarà a conèixer al públic al desembre de 1968. De moment, només en formaven part Esquerra Republicana de Catalunya, el Front Nacional de Catalunya, el Moviment Socialista de Catalunya, el Partit Socialista Unificat de Catalunya i UDC. Més endavant, s'hi van integrar el Partit Socialista d'Alliberament Nacional i el Partit Popular Català.

Unió és membre del Consell Director del Consell Federal Espanyol del Moviment Europeu, del qual és fundadora.

Decretat l'Estat d'excepció, són detinguts la majoria dels membres de la direcció d'Unió. La presó incondicional s'allarga fins a mitjan juny. Alguns membres aconsegueixen fugir i passen a la clandestinitat. El partit ha de reduir la seva activitat, que es concentra en l'ajut material i moral als empresonats i perseguits i en la recollida de fons per a pagar les fiances.

Unió contribueix a la creació de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya (1969-1975).

Apareix Realitat de Catalunya: resposta a Julián Marías, obra que havia estat publicada dos anys enrere en llengua castellana, i on Maurici Serrahima polemitza amb l'esmentat filòsof sobre el fet nacional català.

Se celebra el judici al Tribunal d'Ordre Públic contra els detinguts d'Unió al 1969. El cas queda sobresegut.

Primer intent de constitució de l'Assemblea de Catalunya. La policia ho impedí. En les accions repressives dels dies successius són detinguts alguns membres d'Unió.

Reunió de l'Assemblea de Catalunya. Alguns membres d'Unió són detinguts, empresonats i multats arran de la constitució d'aquest òrgan.

Primeres Jornades de l'Equip Demòcrata Cristià de l'Estat Espanyol, a Montserrat. Defensa aferrissada del model federal per a l'Estat espanyol.

En una de les caigudes de l'Assemblea de Catalunya, la dels 113, són detinguts en Miquel Coll i Alentorn -per sisena vegada- i d'altres membres d'Unió.

Unió Democràtica del País Valencià ingressa a l'Equip Demòcrata Cristià de l'Estat Espanyol.

Noves detencions de membres d'Unió en la caiguda de la Permanent de l'Assemblea de Catalunya de Sabadell.

Anton Cañellas, secretari polític de l'Equip Demòcrata Cristià de l'Estat Espanyol, esdevé membre del Buró polític de la Unió Europea Demòcrata Cristiana.

Unió participa activament en l'assemblea fundacional de Convergència Democràtica, a Montserrat.

Se celebren les 2s Jornades de l'Equip Demòcrata Cristià de l'Estat Espanyol als afores de València. S'hi comprova l'acostament de posicions ideològiques.

Es crea el Consell de Forces Polítiques de Catalunya, que intenta dirigir de forma unitària la política nacional catalana.

Se celebren les 3s Jornades de l'Equip Demòcrata Cristià de l'Estat Espanyol, a Madrid. Es publiquen les ponències aprovades: "Democràcia política", "Política econòmica, social i cultural" i "Federalisme i Europa". En la darrera es referma la defensa d'una estructura federal per a l'Estat espanyol.

Unió fa públic el seu desacord amb la direcció de Convergència, que sosté que aquesta es converteixi en un partit (opció que implicava la dissolució d'UDC), i proposa, com a alternativa, la federació dels dos partits.

S'integren a Unió els membres catalans d'Izquierda Democrática i també de la Federación Popular Democrática.

Es decideix reinstaurar els Equips Obrers al si d'Unió, a base de militants procedents de Solidaritat d'Obrers Cristians de Catalunya (SOCC) i de la Unió Sindical Obrera (USO).

5è Congrés Nacional d'Unió (Hotel Manila, Barcelona), el primer d'un partit democràtic des de la mort de Franco, ul Congrés tolerat que no autoritzat:

Reforma dels Estatuts per facilitar la participació. S'amplia el nombre de membres del Consell Nacional i del Comitè de Govern.

Van retre comptes de la gestió del partit Miquel Coll i Alentorn (període 1936-1962) i Marià Vila d'Abadal (període 1962-1976).

Homenatge a Manuel Carrasco i Formiguera.

Al Congrés, hi van assistir Joaquín Ruíz-Giménez i José María Gil-Robles, els partits dels quals formaven, juntament amb Unió i el PNB, l'Equip de la Democràcia Cristiana de l'Estat Espanyol.

El nou Comitè de Govern està format per Anton Cañellas, Joan Sansa, Llibert Cuatrecasas, Simeó Miquel, Josep Miró i Ardèvol, Albert Vila i Ferran Camps.

Miquel Coll i Alentorn és elegit president del Consell Federal Espanyol del Moviment Europeu. Des del juliol de 1978, en serà president honorari.

Referèndum sobre el Projecte de Llei de Reforma Política, promogut pel Govern d'Adolfo Suárez. A Catalunya hi va haver una abstenció del 26% de cens. Del 74% que va anar a votar un 93.58% van votar SI, i un 2,12% votaren NO.

Primeres eleccions generals democràtiques: Unió es presenta en coalició amb el Centre Català, sota la denominació "Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya". Unió, amb el 5,6% dels vots, esdevé la cinquena força política i Anton Cañellas és elegit diputat al Congrés per la circumscripció de Barcelona.

Apareix el primer número de la revista "Nova Veu", que es converteix en el portaveu d'Unió a partir del desembre de 1977.

Disset militants abandonen Unió i funden la Unió dels Demòcrates Cristians de Catalunya, amb contactes amb la Unión de Centro Democratico -UCD- per presentar candidatures conjuntes. Entre els que marxen hi ha tres membres del Comitè de Govern: Josep Miró i Ardèvol, Albert Vila i Simeó Miquel.

6è Congrés d'Unió (Barcelona):

Reforma dels Estatuts, que reben una redacció actualitzada i s'adeqüen a la Llei d'Associacions Polítiques.

El nou Comitè de Govern queda constituït per Francesc Borrell, Josep A. Codina, Ramon Martínez, Teresa Perelló, Ignasi Farreres i Joaquim Bosch.

Josep Tarradellas, president de la Generalitat a l'exili, arriba a Barcelona.

Es constitueix el primer govern de la restaurada Generalitat provisional, en funció del resultat obtingut per les diferents forces polítiques catalanes en les eleccions del 15 de juny de 1977. Unió Democràtica de Catalunya, tot i els vots obtinguts a Catalunya i ser la cinquena força política, no està representada en el primer govern de la Generalitat.

El senador Manuel de Irujo, president de l'Assemblea de Parlamentaris d'Euskadi, dirigeix un missatge personal al PNB i a UDC fent vots en pro de l'amistat bascocatalana.

El Consell Nacional d'Unió proposa als altres partits catalans -Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i Estat Català- formar una federació per concórrer junts a les eleccions i, si escau, governar. La proposta no va prosperar, només va ser secundada per Unió i ERC.

A la vista de les dificultats, es negocia un acord d'entesa permanent només entre UDC i CDC

Acord d'entesa permanent amb Convergència Democràtica de Catalunya, dies després que aquesta es fusionés amb Esquerra Democràtica de Catalunya. A partir d'aleshores, es presentaran presentaran junts a les eleccions amb el nom "Convergència i Unió".

7è Congrés d'Unió (Barcelona):

M. Roger Lardenois, l'any 1938 un jove militant del moviment francès "La Jeune République", lliura la bandera històrica d'Unió, confiada a França durant el seu exili de gairebé quaranta anys.

S'inicia el Congrés amb la rendició de comptes de Francesc Borrell, on es descriuen detalladament la negociació d'aliances i l'acord amb CDC.

Anton Cañellas, únic diputat d'Unió a Madrid i partidari d'una entesa amb la Unión de Centro Democrático (UCD), deixa el partit. Unió es ratifica en la seva doctrina tradicional i posa fi al projecte de participar en un partit d'àmbit espanyol.

Ponències: "La petita i mitjana empresa en el context socioeconòmic actual" (Joan Rigol), i "La política municipal dins del marc de les nostres institucions autonòmiques" (Ignasi Joaniquet).

El nou Comitè de Govern està integrat per Francesc Borrell, Joan Carreras Martí, Josep A. Duran i Lleida, Ignasi Farreras, Concepció Ferrer, Joaquim Pibernat i Marià Vila d'Abadal.

Referèndum per aprovar la Constitució Espanyola. A Catalunya, amb una participació del 68% del cens, va merèixer el 91% de vots afirmatius.

Eleccions generals: CiU esdevé la tercera força política, amb vuit diputats, dels quals Llibert Cuatrecasas ho era en representació d'Unió, així es recupera la presència parlamentària.

Primeres eleccions municipals democràtiques: CiU esdevé la primera força municipal de Catalunya i obté 216 alcaldes i 1769 regidors.

Homenatge a Miquel Coll en el seu 75è aniversari. Se celebren un acte cultural al Col·legi d'Advocats i un sopar a les Drassanes, al qual assisteix el president de la Generalitat, Josep Tarradellas.

Referèndum sobre l'Estatut d'Autonomia. A Catalunya la participació va ser del 59.6% dels cens, amb el 88.1% dels vots favorables, per un 7.8% en contra i un 3,6% en blanc.

Segons l'acord del Consell Nacional del 10 de novembre de 1979, els tres regidors d'Unió a l'Ajuntament de Barcelona formen un grup municipal autònom i separat de CDC.

8è Congrés d'Unió, sota el lema L'any de l'Estatut (Vic). A més de modificar-se els Estatuts, s'hi tracta una ponència complementària sobre ensenyament (Boixareu, Durà i Nogués).

Eleccions al Parlament de Catalunya: la coalició CIU, la força més votada, obté 43 diputats, dels quals vuit són d'Unió. Jordi Pujol és elegit president de la Generalitat.

Miquel Coll i Alentorn és nomenat conseller adjunt a la Presidència; Ignasi de Gispert, conseller de Justícia; i Joan Rigol, conseller de Treball. Concepció Ferrer fou nomenada vicepresidenta primera de la Mesa del Parlament de Catalunya.

Congrés extraordinari (Arenys de Mar), per a cobrir les vacants del Comitè de Govern amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya.

9è Congrés d'Unió, sota el lema Consolidem les Institucions (Arenys de Mar):

Reforma d'Estatuts (referents al Comitè de Govern). Ponències: "El paper de la família davant la societat actual" (Concepció, Ferrer, Rafael Orozco i Santiago Martínez i Saurí) i "Ocupació juvenil" (Eduard Cardona).

Es nomena per primer cop el càrrec de president de Comitè de Govern, tot i que aquest continua essent un òrgan col·legiat. El Comitè, presidit per Joaquim Xicoy, queda constituït, a més, per Francesc Borrell, Ferran Camps, Llibert Cuatrecasas, Concepció Ferrer, Durá Riera, Josep A. Duran Lleida, Ignasi Farreras, Concepció Ferrer, Ignasi Joaniquet, Joaquim Pibernat, Joan Rigol, Josep Maria Puig Puigdomènec, Alfons M. Thió de Pol.

Els Equips Obrers es dissolen per constituir la Unió de Treballadors Demòcrata Cristians de Catalunya (UTDCC). Els seus fundadors són Joan Carrera, Francesc Carreras, Antoni Casas, Francesc de Paula Martí i Domènec Sesmilo, el qual en resulta elegit el primer president.

Celebració dels 50 anys d'Unió amb diversos actes a cadascuna de les Intercomarcals. A Barcelona una exposició col·lectiva de pintura catalana contemporània (70 artistes); un concert coral basc-català al Palau de la Música Catalana, amb la Coral Sant Jordi i el Cor Biotz Aloi; un míting al Palau de Congressos; i un sopar al Palau Alfons XIII.

10è Congrés d'Unió, sota el lema Catalunya més que mai (Igualada):

Ponències: "La família en la societat actual" (Guiomar Amell, Santiago Martínez Saurí i Montserrat Serrallonga) i "Actualització del programa social i econòmic" (Francesc Borrell, Jaume Jané i Ferran Pont).

El nou Comitè de Govern serà presidit per Joaquim Xicoy.

La Unió de Treballadors (UTDCC) és admesa a la Unió Europea de Treballadors Demòcratacristians (UETDC).

Eleccions generals: CiU aconsegueix dotze diputats i esdevé la tercera força del Congrés de Diputats. Unió n'obté tres: Joaquim Xicoy i Llibert Cuatrecasas (per Barcelona), i Josep A. Duran i Lleida (per Lleida). La candidatura "Catalunya al Senat", en coalició amb ERC, obté set senadors.

11è Congrés d'Unió (Barcelona). No hi ha ponències doctrinals. S'escull president del Comitè de Govern a Josep Antoni Duran i Lleida.

Eleccions municipals: CiU aconsegueix 440 alcaldes i 3.600 regidors. És la primera força municipal de Catalunya.

Es constitueix la Fundació Dr. Vila i Abadal per a promoure el coneixement de la història i de la cultura a Catalunya i del pensament d'inspiració cristiana.

12è Congrés d'Unió, sota el lema ...I ara el rellançament (Lleida):

En la reforma dels Estatuts es consolida la figura de president del Consell Nacional, càrrec que serà ocupat, després de celebrar el primer Consell Nacional, per Miquel Coll i Alentorn.

Es reelegeix a Josep Antoni Duran i Lleida com a president del Comitè de Govern.

Eleccions al Parlament: CiU obté 72 diputats, la majoria absoluta. Miquel Coll i Alentorn és elegit president del Parlament i Jordi Pujol és reelegit president de la Generalitat.

Oriol Badia és nomenat conseller de Treball; Agustí Bassols ocupa les conselleries primer de Justícia i a partir del juny de 1985 la de Governació. Joaquim Xicoy substitueix Bassols a la conselleria de Justícia.

Joan Rigol és conseller de Cultura fins al desembre de 1985. En deixar el càrrec, Narcís Oliveres és nomenat conseller de Comerç, Consum i Turisme.

13è Congrés d'Unió, sota el lema Unió Democràtica de Catalunya (Lloret de Mar):

Ponències: "Hisendes locals" i "Els treballadors davant la crisi i la integració europea".

S'elegeix a Concepció Ferrer nova presidenta del Comitè de Govern.

S'organitza la campanya arreu de Catalunya: "No volem que aquesta Lode entri al nostre cole".

14è Congrés d'Unió, sota el lema Units i forts per Catalunya (Tarragona)

:Ponències: "Exigències de la Pau: interpel·lació al nostre partit" (Santiago Camós) i "L'opció d'Unió. La federalització de la Hisenda" (Ignasi Joaniquet).

Concepció Ferrer torna a ser elegida presidenta del Comitè de Govern.

L'Estat Espanyol ingressà a la Comunitat Europea. Josep A. Duran i Lleida és designat diputat al Parlament Europeu formant part dels seixanta diputats representant al Congrés i del Senat.

Eleccions generals: CiU es manté com a tercera força parlamentària a les Corts Generals, amb divuit diputats i vuit senadors.

15è Congrés d'Unió, sota el lema L'Estatut és pacte d'Estat, fem-lo complir! (Barcelona):

Ponències: "L'Estatut és pacte d'Estat, fem-lo complir" (Joan Rigol, Agustí Bassols i Josep A. Duran i Lleida). Una aportació positiva de resposta a la societat actual. L'educació d'avui: base de futur per a tothom. Pel futur demogràfic de Catalunya.

Francesc Borrell, escollit per consens nou president del Comitè de Govern, nomena tres vicepresidents: Josep A. Duran i Lleida, Concepció Ferrer i Joan Rigol.