17/07/2009

En la seva carta setmanal el president del comitè de govern d’Unió afirma, pel que fa al nou acord de finançament, que “el temps situarà cadascú al seu lloc. El temps juga a favor nostre. Recordeu que també ens vam quedar sols amb la llei de la dependència. Ens van dir de tot; la van presentar com la gran llei social, i avui malauradament el resultat no es altre que la gran estafa de la política social del PSOE i del tripartit.”

Benvolgudes amigues i benvolguts amics,

La setmana passada, al final de la meva carta, fent referència a l’acord de finançament i després d’afirmar que les dues vicepresidentes del govern de l’Estat insistien que el 15 de juliol tindríem enllestit l’acord, deia que “sincerament, a mi em costa creure que el 15 de juliol hi haurà acord. Tant de bo que m’equivoqui i que el tinguem, sempre que sigui el model establert a l’Estatut”. Doncs bé, em vaig equivocar en les meves intuïcions. Al final hi ha hagut acord, i dimecres 15 de juliol va ser aprovat al si de Consell de Política Fiscal i Financera amb el vot positiu i entusiasta del govern tripartit de Catalunya.

En canvi, he d’aprofundir més la meva referència a la carta de la setmana passada quan expressava que tant de bo el 15 de juliol hi hagués acord, sempre que el model fos l’establert a l’Estatut. Malauradament per a Catalunya, l’acord pactat té poc a veure amb l’Estatut. No puc negar que n’incorpora alguns aspectes, com ara la participació en el 50% de l’IRPF, de l’IVA i en el 58% dels impostos especials. I que, òbviament, és millor del que hi havia. Com tantes vegades he dit, faltaria sinó! Per això vam fer un nou Estatut d’Autonomia per a Catalunya.

L’acord, però, no és un bon acord, i sobretot no calia un nou Estatut per arribar on han arribat el tripartit i el PSOE. Dit això, des de CiU hem de ser conscients que tindrem dificultats per fer arribar les nostres posicions. Per diverses raons: en primer lloc, perquè la ciutadania està molt tipa del debat sobre el finançament. Fa més d’un any que se’n parla, dia si, dia també, i per tant, encara que només sigui per cansament, hi pot haver gent que celebri que s’hagi arribat a un acord, sense entrar en detalls del seu contingut. A més, en segon terme, hem de reconèixer que l’escenari de presentació de l’acord a l’opinió pública ha estat magistral per part del tripartit, i sobretot del PSC. Llevat de poquíssimes excepcions, han tingut una cobertura mediàtica excepcional. Hem d’admetre, encara que sigui per aprendre’n, que són uns artistes a l’hora de vendre el seu producte, tot i que hi hagi més fum que flama. Un tercer front que també hem d’encarar aquests dies és el madrileny. Quan es llegeix la premsa de Madrid, fa la sensació que realment un cop més els catalans ens hem endut els diners de la resta d’Espanya. Per enèsima vegada el PP coincideix amb l’estratègia d’Esquerra Republicana de Catalunya. El PP fa bo un acord que no ho és per al nostre país i la fatxenderia d’ERC fa bo el discurs del PP a Espanya. Un cop dit això, no ens ha de preocupar la soledat conjuntural que aquests dies podem viure.

Una força política ha de saber dir no quan cal i anar contra corrent sense que li tremolin les cames si és coherent amb els seus posicionaments, si està cohesionada i si afronta la soledat amb serietat. En aquest cas, el plantejament de Convergència i Unió és escrupolosament coherent amb el que hem estat mantenint, la cohesió interna de la formació és d’una solidesa insubornable i estem disposats a fer un plantejament seriós en els continguts i les formes. No fem ni farem catastrofisme, no posem ni posarem pals a les rodes perquè el poble català es pugui beneficiar d’allò que sigui positiu de l’acord per a Catalunya.

Abans de donar-vos arguments que confirmin la nostra coherència sobre l’acord actual, voldria referir-me a algun argument polític que aquests dies s’utilitza un cop més per part del tripartit per atacar CiU. Es diu que l’acord és molt millor que el que es va negociar el 2001 i que aquest va ser molt dolent per a Catalunya. Que és millor? Segur, ja ho he dit abans. Faltaria sinó! Que sigui molt millor? Això és una altra cosa; després en parlaré. Però l’acord del govern de Convergència i Unió amb el govern del PP no va ser dolent per a Catalunya. Abans que res convindria recordar que la situació política era completament diferent. Llavors hi havia una majoria absoluta del PP i ara el PSOE no només no té majoria absoluta, sinó que depèn dels diputats i diputades de Madrid que integren el tripartit i que haurien pogut forçar -i no ho han fet- un acord que s’ajustés a l’Estatut. A més, l’any 2001 teníem un Estatut, i ara en tenim un altre de diferent.

Però més enllà d’aquest parell de consideracions, vull deixar-vos un parell de dades que us serveixin per rebatre la tesi que l’acord va ser dolent. L’acord de finançament del 2001 va comportar uns guanys de 1.101,80 milions el primer any (2002); 1.943,9 el segon any (2003); 3.700 el tercer any (2004); i 5.758,50 el quart any (2005). Una altra dada a considerar és que quan CiU va deixar la Generalitat, el pressupost era de 18.000 milions d’euros i ara és de 36.000 milions d’euros. És cert que la conjuntura econòmica va ser molt bona i per això els guanys del model van ser molt elevats, però també és cert que sense els continguts d’aquell acord no s’hauria pogut aprofitar d’aquesta manera per a Catalunya. Per tant, l’acord va ser molt més bo del que es diu. Va ser positiu per a Catalunya. Ja sé que us estic marejant amb xifres, però crec que és bo que les tingueu a la vostra disposició. Ara també se’n parla, de xifres. No vull donar-hi moltes voltes per no acabar-vos de marejar, però quan des de Catalunya (atenció, que a Madrid el govern de l’Estat no ho ha confirmat ni ho farà mai perquè no és cert) es diu que aquest any rebrem més de 2.000 milions d’euros, hi ha alguna cosa que no quadra, i és que al conjunt de l’Estat se’n posin poc més de 5.000 i que Catalunya se’n quedi més d’una tercera part. Fins i tot, si estigués equivocat –crec que no ho estic-, és també bo conèixer que servirien de ben poca cosa, ja que el dèficit que té la Generalitat és de 4.800 milions d’euros.

A més, el més escandalós és la xifra que ERC ha donat de 3.855 milions per al darrer any, xifra que, per cert, per no quedar-se curt, el conseller d’Economia acaba d’incrementar a 4.028. No hi ha cap referència ni càlcul que permeti afirmar que l’any 2012 Catalunya rebrà aquesta quantitat. Amb gran habilitat se la treuen de la butxaca, no aconsegueixen res per a Catalunya, però això sí, donen carn a la fera a nivell mediàtic espanyol i munició política al PP.

Pàgina següent